La capital, Maputo, va viure al principi de setembre les manifestacions de protesta més importants des de la proclamació de la independència, el 1975. Els manifestants, en bona part joves dels suburbis que s’havien convocat mitjançant missatges de mòbil, van cridar consignes en contra de la corrupció d’un Govern en mans del Front d’Alliberament de Moçambic (FRELIMO) —la formació que va combatre amb les armes contra la presència colonial portuguesa— i presidit per Armando Guebuza, i també en contra de la manca de feina i de l’apujada de preus dels articles de primera necessitat (arròs, pa, combustible), dels serveis (electricitat, aigua) i dels transports. En els disturbis, que van durar 3 dies, van morir 13 persones per trets de la policia, i es van saquejar nombrosos establiments. El Govern, que en un primer moment va assegurar que es mantindria inflexible, finalment va cedir i no va apujar els preus. Com en els darrers 10 anys, el PIB va augmentar prop del 6% per les inversions en els serveis, l’agricultura i, sobretot, la mineria.