La Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), el primer partit opositor, va desafiar el president Armando Guebuza en no reconèixer l’acord de pau del 1992, que va acabar amb la guerra civil. L’acord va establir la desmobilització de la RENAMO i la celebració d’eleccions plurals el 1994, supervisades per les Nacions Unides. En la consulta, el FRELIMO, el moviment anticolonial, va obtenir la majoria parlamentària, molt per davant de la RENAMO, que va entrar al Parlament. Des d’aleshores, el FRELIMO ha guanyat totes les eleccions, tant legislatives com presidencials i municipals. En protesta per la marginació de la RENAMO, que no té quotes de poder en un país que ha crescut un 7% anual els darrers deu anys, el seu president, Afonso Dhlakama, es va refugiar amb un grup de combatents a les muntanyes de Gorongosa, al centre del país, d’on va ser desallotjat per l’exèrcit a l’octubre. Al cap d’un mes, la RENAMO va llançar un atac contra una columna de vehicles a Sofala, en el qual van morir dues persones. A Maputo, el president Guebuza va oferir diàleg a Dhlakama, del qual es desconeixia el seu amagatall. Malgrat la tensió entre el FRELIMO i la RENAMO, les eleccions municipals es van celebrar sense incidents, al novembre. A Beira, la segona ciutat del país, va ser reelegit Daviz Simango, del Moviment Democràtic de Moçambic (MDM), que havia estat elegit per primer cop el 2003 com a candidat de la RENAMO. Beira és la principal ciutat en mans de l’oposició.