El país va veure com el 2009 es produïa una autèntica revolució, a l'estil de les revolucions de colors d'anys enrere, que va trasbalsar l'estructura política. El 5 d'abril es van celebrar eleccions. El Partit Comunista, al poder des del 2001, va guanyar amb el 49,5% dels vots i 60 escons, un menys dels necessaris per a elegir el president. Les mobilitzacions al carrer, sobretot de gent jove convocada per mitjà d'internet ("revolució Twitter") van dur a repressions policials i a un atzucac polític que va requerir noves eleccions parlamentàries, per al juliol. En aquestes segones eleccions els comunistes van obtenir el 44,7% dels vots i 48 diputats. La situació era complicada: l'oposició, amb 53 escons, tenia majoria parlamentària, però era insuficient per a designar un nou president. En aquestes circumstàncies, el president, Vladímir Voronin, va dimitir, l'11 de setembre, i va ser substituït interinament per Mihai Ghimpu, del Partit Liberal. El nou president va nomenar Vlad Filat primer ministre i va iniciar una via d'allunyament de l'esfera d'influència russa i d'acostament a les institucions europees, paral·lelament al fet que es volen restituir els lligams amistosos amb Romania i els trets identitaris romanesos i europeus per al país. Entretant, el Parlament va continuar tenint serioses dificultats per nomenar un president d'ampli consens.