Després dels aldarulls i les posteriors eleccions parlamentàries del juliol del 2009, Moldova es va trobar enmig d’un important atzucac polític que es va prolongar al llarg del 2010. El Parlament va estar totalment dividit entre el Partit Comunista, ―al poder des del 2000 i representat per 48 parlamentaris, i l’Aliança per a la Integració Europea (AIE), el partit de l’oposició, amb 53 escons. El problema rau en el fet que la Constitució exigeix que el president sigui designat per un mínim de 61 diputats, i fins al moment no hi ha hagut acord per a nomenar-lo.
Al setembre del 2010, l’AIE va proposar un referèndum per esmenar la Constitució i sortir així de la situació, però la proposta no va prosperar i es van convocar noves eleccions parlamentàries per al 28 de novembre. Entretant, el president del Parlament, Mihai Ghimpu, membre de l’AIE i proromanès, feia les funcions de president de l’Estat. Davant d’aquesta situació, l’única bona notícia va ser que Rússia, tradicionalment partidària del Partit Comunista i que veu amb mals ulls la presidència de Ghimpu, està disposada a acceptar com a president altres membres de l’oposició, com ara Marian Lupu o el primer ministre, Vlad Filat. Una solució acceptada per Moscou podria solucionar el conflicte de Transdnístria.