El 28 de novembre de 2010 es van celebrar a Moldàvia unes eleccions parlamentàries en les quals el Partit Comunista de Vladímir Voronin va obtenir 42 escons, 6 menys dels que tenia, mentre que l’anomenada Aliança per a la Integració Europea (el Partit Liberal Democràtic de Vlad Filat i els seus aliats, el Partit Democràtic i el Partit Liberal) van obtenir 59 parlamentaris, 6 més que abans. Tot i que no van arribar als 61 diputats necessaris per a nomenar president, els europeistes van poder mantenir Vlad Filat com a primer ministre, mentre que el president del Parlament, Mihai Ghimpu, va mantenir la presidència interina del país.
Tot i que podria semblar que els resultats van mantenir la inestabilitat política que fa anys pateix el país, el cert és que la pressió externa va disminuir perquè Rússia va acceptar l’statu quo existent. Una de les conseqüències va ser que, per primer cop en molts anys, es va preparar el terreny per a converses de pau entre el Govern moldau i la regió secessionista de Transdnièster, que té el suport de Moscou. Potser com a contrapartida, Moldàvia ha acceptat entrar a la unió duanera proposada per Rússia.