El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país. Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats (sobre 101) que la Constitució exigeix per a aquest càrrec.
El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brussel·les i l’establiment de negociacions amb empreses occidentals per a alliberar Moldàvia de la dependència energètica del gas rus. Com a reacció, el Kremlin va anunciar l’establiment d’un consolat a la regió secessionista de Transdnièster, fet que va accentuar la tensió entre Moscou i Chisinau. Malgrat la seva derrota, el Partit Comunista, encara fort al país, va iniciar un seguit de mobilitzacions contra el nou president, al qual acusa de corrupció i, paradoxalment, d’haver-se beneficiat en el seu moment del sistema soviètic.