El primer ministre moldau, Vlad Filat, va dimitir al març del 2013 arran de problemes amb la seva coalició. El va substituir, al cap de dos mesos, Iurie Leancă, aliat de Filat que es va comprometre a mantenir el programa de lluita contra la corrupció i d’acostament a Europa.
Precisament, bona part de l’actualitat política de l’any a Moldàvia va rondar entorn de l’acord d’associació amb la UE, que va signar a final d’any. La clàssica divisió de la societat entre prorussos i proeuropeus es va mostrar amb gran evidència, amb convocatòries de grans mobilitzacions per totes dues bandes i la creació d’aliances insospitades o sorprenents. Així, per exemple, quan a l’octubre el Parlament moldau va aprovar, com un dels condicionants de l’acord amb la UE, una llei contra la discriminació dels homosexuals, els parlamentaris van haver d’entrar a l’edifici per la porta del darrere, ja que les entrades estaven bloquejades per militants comunistes amb banderes roges i sacerdots ortodoxos amb creus. Aquest vincle no resulta tan estrany si tenim en compte que, pocs dies després que el Kremlin critiqués l’acord europeu, el patriarca de Rússia va visitar Moldàvia i el Transdnièster.