El petit país situat entre Ucraïna i Romania va viure l’any 2014 amb una certa alarma, perquè els esdeveniments d’Ucraïna el van posar en el terreny d’una previsible evolució del conflicte. Tant en els discursos de dignataris i de la premsa de Rússia, com en els mapes dels insurgents a Ucraïna, la unió de les terres de la Nova Rússia (sud i est d’Ucraïna) amb la Federació Russa haurien de permetre la incorporació del Transdnièster moldau a la nova entitat.
D’altra banda, Moldàvia va signar el 27 de juny l’acord de cooperació amb la UE, que, en el cas ucraïnès, havia estat l’inici dels conflictes. En el cas moldau aquest acord va significar una certa tensió política i algunes tímides amenaces des de Rússia. Per a diversificar la seva dependència energètica, actualment en mans de Gazprom, Moldàvia va inaugurar un nou gasoducte provinent de Romania. En les eleccions parlamentàries del 30 de novembre, els partits proeuropeus van obtenir una mínima i fragmentada minoria –el Partit Liberal Demòcrata (19,5% dels vots), el Partit Democràtic (17,5%) i el Partit Liberal (9,5%)–, mentre que el prorús Partit Socialista va obtenir el 21,2% i el Partit Comunista el 17,9%.