Després de les nombroses protestes populars arran dels escàndols de corrupció que havien sacsejat el país, el 20 de gener de 2016 va prendre el càrrec de primer ministre l’europeista Pavel Filip. L’havia precedit, durant menys de tres mesos, Gheorghe Brega, que havia estat nomenat pel Parlament a l’octubre del 2015 per a substituir Valeriu Streleţ, acusat d’haver desviat centenars de milions de dòlars en benefici propi.
Les ja clàssiques crisis institucionals a Moldàvia van viure, l’any 2016, un nou episodi més punyent, i, previsiblement, amb serioses conseqüències. El 4 de març el Tribunal Constitucional va dictaminar que la revisió constitucional del 2000, que preveia l’elecció indirecta del president del país, era inconstitucional. Per tant, calia convocar, per primer cop des del 1996, eleccions presidencials. La primera ronda d’aquestes eleccions va tenir lloc el 30 d’octubre, i el candidat més ben posicionat, amb un 48% dels vots, va ser Igor Dodon, del Partit dels Socialistes de la República de Moldàvia. Dodon, antic membre del Partit Comunista, és un ferm partidari que Moldàvia ingressi a la Unió Eurasiàtica, liderada per Putin, i va anunciar que en cas de ser elegit president aturarà el procés d’integració de Moldàvia a les organitzacions europees. La seva oponent a la segona volta de les eleccions, Maia Sandu, del Partit Acció i Solidaritat, va ser ministra d’Economia, és fortament europeista i pot aplegar el vot d’altres formacions prooccidentals, però la seva candidatura va obtenir només el 38,7% dels vots. La segona volta, celebrada el 13 de novembre, va donar la victòria a Igor Dodon pel 52,1% dels vots, amb una participació del 53%, lleugerament superior que a la primera volta.