La vida política del país va estar marcada pel debat sobre l’explotació dels recursos energètics i miners per empreses estrangeres. Aquesta opció va ser defensada en diverses ocasions pel mateix primer ministre, Sukhbaataryn Batbold, el qual va haver de fer front a dures crítiques de l’oposició i fins i tot d’alguns membres del seu partit. La tensió va arribar al seu punt àlgid quan a l’agost van circular rumors que el Govern havia arribat a un acord amb el Japó i els Estats Units per a acollir un magatzem de residus nuclears, una possibilitat que tant les autoritats governamentals com el vicepresident nord-americà van rebutjar al final de mes, dies abans d’una visita del segon al país. Ni aquest debat al voltant de l’explotació dels recursos energètics ni la creixent taxa d’inflació van impedir a Mongòlia assolir una espectacular taxa de creixement econòmic, per sobre de l’11%.
En un altre ordre de coses, el Govern de Mongòlia va veure amb impotència com l’any 2011 una cort britànica acceptava l’extradició a Alemanya de l’antic cap del Consell Nacional de Seguretat mongol, acusat d’haver participat en el segrest i el retorn a Mongòlia d’un ciutadà sospitós d’haver assassinat un ministre mongol l’any 1998.