L’any 2013, el país va ser testimoni de la consolidació al poder del Partit Democràtic de Mongòlia (PDM), amb la reelecció del president Tsakhiagiin Elbegdorj pel 50,8% dels vots enfront del candidat del Partit del Poble Mongol (PPM), Badmaanyambuugiin Bat-Erdene (42,52%). Immediatament després de la seva investidura al juliol, Elbegdorj va reprendre els esforços del Govern per reduir els índexs de corrupció al país, amb el suport de la majoria conformada pel PDM i diversos grups menors al Gran Hural.
Al novembre, va arribar una de les mesures més controvertides del nou Govern, amb la revocació de 106 llicències d’exploració minera que, segons l’executiu, havien estat aprovades de manera irregular pel Govern del PPM l’any 2008. Es va confirmar la desconfiança de les empreses del sector miner i energètic, que ja s’havia fet palesa al setembre amb una espectacular caiguda de la inversió estrangera del 49% i un alentiment del 18,6% al sector miner. Al llarg de l’any, el Govern mongol i diverses empreses van protagonitzar enfrontaments als tribunals.
Amb tot, Mongòlia es va mantenir, un any més, com un dels països de més ràpid creixement econòmic de tot el món. Si bé l’alentiment de l’economia xinesa i la inestabilitat en el sector miner i energètic (el 20% del PIB mongol) van afectar clarament les dinàmiques econòmiques al país, el creixement del sector agrícola en un 20% i l’augment de la despesa governamental van permetre garantir un increment del PIB del 14%. L’elevada inflació (del 10,8%) i l’elevat índex de pobresa (xifrat en un 30% de la població) van continuar essent qüestions irresoltes. Durant l’any 2013, Mongòlia va procurar enfortir els vincles de cooperació al desenvolupament amb la Xina i Corea del Nord, amb trobades oficials a la tardor.