La mina d’Oyu Tolgoi, situada al desert del Gobi, és la principal mina de coure i d’or del país
© Oyu Tolgoi
L’agenda política de Mongòlia va estar marcada pel programa de reformes legals per a diversificar i revitalitzar l’economia, després de dos anys de creixement lent, a través de la recuperació de la inversió estrangera. Entre altres propostes, el Govern va prometre mil milions d’euros per a noves concessions mineres i resoldre la disputa causada per la suspensió, l’any anterior, de 106 llicències d’explotació minera en una campanya contra la corrupció, i va preveure també compensacions per a les companyies afectades. En aquest context, el Govern del Partit Democràtic de Mongòlia va accelerar les negociacions amb l’empresa Rio Tinto per al finançament de l’ampliació de la principal mina de coure i or del país, Oyu Tolgoi.
L’agricultura i el sector de la construcció, gràcies al programa d’hipoteques del Banc Central, van esdevenir motors de l’economia del país l’any 2014, que només va créixer un 6% a causa de la caiguda mundial dels preus del carbó i el coure i l’estancament del sector energètic. A més, la pèrdua d’inversions va reduir enormement les reserves de divises, i el tugrik, la moneda nacional, va patir una forta devaluació, fet que va encarir les importacions energètiques i va dificultar el pagament del deute extern. L’elevada inflació del 13% també va suposar un obstacle per al Govern en la lluita contra l’endèmica pobresa del país, accentuada els darrers anys per la pressió demogràfica i el creixement exponencial i poc sostenible de la capital, Ulan Bàtor.
Pel que fa a les relacions internacionals, l’any 2014 va ser testimoni d’una nova aliança trilateral de Mongòlia amb Rússia i la Xina, i es van iniciar les negociacions per a construir un gasoducte i un nou corredor viari i ferroviari que connectés les dues potències a través del país.