El governant Partit Democràtic de Mongòlia (PDM) va patir una aclaparadora derrota (de 37 diputats a només 9) en les eleccions legislatives del juny contra l’opositor Partit del Poble Mongol (PPM). El PPM, que havia governat gairebé sense pausa des de la revolució, va guanyar per un 85% dels vots, amb 65 escons dels 76 del Gran Hural.
Un dels principals reptes del nou executiu, amb el primer ministre, Jargaltulgyn Erdenebat, al capdavant, serà assegurar l’ampliació de la principal mina de coure i or del país, Oyu Tolgoi, després de tres anys d’enfrontaments entre la multinacional Rio Tinto i el Govern del PDM, que havien discrepat sobre el repartiment d’ingressos i el paper estranger en el sector miner. Segons els promotors, un cop finalitzada l’ampliació l’any 2019, la mina generarà fins a un 30% del PIB del país, amb una inversió privada de 5.300 milions de dòlars.
Tanmateix, la inversió privada estrangera va experimentar baixades de més de 4.000 milions de dòlars, i, al tercer trimestre, el PIB de Mongòlia es va contreure, per primer cop des de la crisi financera del 2008, un 1,6%. A més, l’alentiment de l’economia xinesa va fer entrar Mongòlia en una greu crisi al llarg de l’estiu. Amb una mínima reserva de divises i una caiguda d’ingressos del 10%, el deute va assolir proporcions insostenibles. En aquest context, l’executiu d’Erdenebat va buscar recuperar la confiança dels inversors, minvada durant el Govern del PDM, rellevant els antics negociadors amb el sector miner, anunciant la creació d’un consell per a promoure la inversió estrangera i l’aplicació d’un nou programa d’austeritat. Al setembre, Mongòlia va demanar un préstec al Fons Monetari Internacional per a fer front a la seva situació financera. En un altre ordre de coses, els vincles del nou Govern amb la Xina es van mantenir estables, però, a final d’any, la Xina va cancel·lar diverses trobades bilaterals programades en matèria d’infraestructures i cooperació econòmica i militar, en resposta a la visita del dalai-lama al país.