El país va començar l’any amb nou primer ministre, Igor Lukšić, que va substituir en el càrrec Milo Djukanović, que havia dimitit sobtadament al final del 2010. La seva designació, però, no va condicionar la línia política del Govern de caràcter proeuropeista.
L’informe anual de la Comissió Europea sobre els processos d’incorporació d’altres països de l’Europa oriental va suposar un fort reconeixement a les aspiracions de Montenegro de formar part de la UE. Es va reconèixer que Montenegro havia fet grans esforços per complir els criteris polítics, econòmics i socials exigits per la UE. En aquest dictamen es va recomanar als 27 països membres l’obertura de les negociacions d’adhesió.
En el camp polític va destacar l’enfortiment del Parlament, el marc electoral del país –que inclou un reconeixement de les minories– i l’avenç en la despolitització de l’administració pública, en la llibertat de premsa i en el tractament als desplaçats. També es van prendre mesures per a implementar polítiques contra la discriminació i el respecte dels drets humans, la garantia legal dels drets bàsics –malgrat que en la pràctica resta encara lluny de garantir el seu compliment–, i l’avanç del marc legal que garanteixi la independència del poder judicial i l’autonomia del ministeri públic, entre altres actuacions.
Tanmateix, van quedar pendents altres problemes estructurals per avançar en aquest procés, com una reforma profunda de l’administració, la formació sistemàtica de jutges o fiscals, la millora de les infraestructures judicials, la lluita amb eficàcia contra la corrupció generalitzada, el compliment dels drets de les dones i la seva aplicació sobretot en matèria de protecció de les víctimes de la violència domèstica i la reducció dels alts nivells de criminalitat, entre d’altres.
La situació econòmica del país va remuntar tímidament després que la crisi afectés fortament l’economia montenegrina el 2010. El deute públic, que no va arribar a assolir xifres insostenibles –menys del 60%–, és preocupant pel seu augment percentual els darrers tres anys, amb unes taxes d’atur importants i amb una economia que mostra símptomes clars d’estancament.