Al mes d'octubre, el país va celebrar unes noves eleccions legislatives que van portar al poder l'exprimer ministre i expresident Milo Djukanović, líder del Partit Democràtic Socialista (DPS), que va obtenir 39 dels 81 escons del Parlament montenegrí. El principal partit de l'oposició, el Front Democràtic (DF), va obtenir 20 escons, mentre que altres formacions polítiques que defensen les minories croates o albaneses al país també van aconseguir representació parlamentària. La figura de Djukanović genera molts recels tant dins com fora de Montenegro, i ha estat investigat diverses vegades per corrupció, però mai condemnat.
Djukanović va presentar les línies mestres del seu mandat el setè entre primer ministre i president, que estaran enfocades, per una banda, a treballar per a la integració dins la Unió Europea i l'OTAN, i, per l'altra, a fer front a la crisi econòmica que ofega el país amb la mirada posada en tres àmbits d'actuació: reformes del mercat laboral per a impulsar la creació de nous llocs de treball, reforçament del sistema educatiu i reforçament del sistema de salut. Les dades econòmiques no van ser gens tranquil·litzadores: la taxa d'atur va superar el 20%, l'economia va créixer per sota del 0,5%, pràcticament dos punts per sota del 2011, i el país va patir un desenvolupament regional molt desigual.
Al mes de juny, la Unió Europea va iniciar negociacions d'adhesió amb Montenegro, i va exigir al Govern montenegrí intensificar la lluita contra la corrupció endèmica i el crim organitzat, així com fer avenços substancials en matèria judicial, de drets humans o de seguretat.