Al final d'any, el Govern de Montenegro va ser finalment convidat formalment a entrar a l'OTAN. El seu procés d'integració durarà prop de dos anys, temps en el qual s'haurà de negociar el protocol d'adhesió a l'Aliança Atlàntica, que, a més, haurà de ser ratificat per tots els parlaments dels 28 països membres de l'OTAN. Aquesta invitació va ser àmpliament criticada pel Govern rus, que va anunciar una revisió de les relacions amb el Govern montenegrí.
En l'àmbit intern, va destacar la confrontació política entre el Govern del primer ministre, Milo Djukanović, i els grups d'oposició, especialment el bloc Front Democràtic, de perfil prorús i anti-OTAN. En el segon semestre de l'any es van succeir les manifestacions a les principals ciutats del país, en les quals s'exigia la dimissió del primer ministre i la formació d'un Govern de transició fins a la celebració d'eleccions generals, previstes per al 2016. La decisió de Djukanović de fer front a aquestes manifestacions mitjançant l'actuació policial va provocar un augment de la tensió als carrers del país.
El procés d'adhesió de Montenegro a la Unió Europea va continuar aquest any amb l'obertura de dos nous capítols en les negociacions. En concret, els que afecten directament la fiscalitat i les relacions exteriors. Això va suposar l'impuls de reformes que afecten l'IVA i altres impostos directes. També es va posar de manifest que, encara que s'han produït avenços significatius els últims anys, Montenegro ha de seguir aprofundint en les polítiques de la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, amb especial atenció al blanqueig de diners i el reforç de l'estat de dret.
Amb relació a la lluita contra la corrupció, al final d'any Svetozar Marović, l'únic president del ja desaparegut estat de Sèrbia i Montenegro, va ser arrestat per la Fiscalia Estatal Especial de Montenegro, especialitzada en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció. Les acusacions contra Marović estan relacionades amb la seva pertinença al crim organitzat.