Al novembre, Duško Marković va ser nomenat nou primer ministre de Montenegro després de guanyar les eleccions del dia 28
© Govern de Montenegro / B. Ćupić
La política montenegrina va estar marcada per la celebració d’eleccions legislatives al mes d’octubre, que van suposar la victòria del Partit dels Demòcrates Socialistes (DPS), del primer ministre, Milo Djukanović, amb més del 40% dels vots i 36 escons dels 81 del Parlament. La sorpresa la va donar després Djukanović en anunciar la seva retirada com a candidat per a assumir el Govern del país, i la proposta de Duško Marković, excap dels serveis secrets montenegrins, com a nou primer ministre, càrrec que va assumir a final de novembre. El nou Govern és una coalició amb el Partit Socialdemòcrata (SD) i grups de les minories bosniana i croata, fet que va proporcionar majoria simple a la cambra (41 diputats de 81). El nou primer ministre va reiterar la voluntat que Montenegro ingressi dins l’OTAN.
Mentrestant, els 39 diputats de l’oposició es van negar a reconèixer el resultat de les eleccions fins que no s’aclareixi el presumpte intent de cop d’estat que es va produir el mateix dia dels comicis. La Fiscalia de Montenegro va acusar una vintena de ciutadans serbis prorussos d’estar al darrere d’un pla per a derrocar i assassinar l’antic primer ministre Djukanović. D’aquesta manera, el bloqueig polític es va instal·lar al país, i des de la Unió Europea es van realitzar esforços d’intermediació per a desbloquejar la situació.
Paral·lelament, el procés d’adhesió de Montenegro a la Unió Europea va continuar el seu recorregut, i es van obrir sis nous capítols de negociació. Es va avançar en l’aplicació de reformes en l’Administració pública i en la gestió de les finances públiques, però, en canvi, no va tenir la intensitat prevista en el sector judicial. La lluita contra la corrupció va ser de nou una de les principals reivindicacions. Aquest 2016 es va posar en marxa l’Agència Anticorrupció, que ha de permetre a les autoritats competents augmentar la capacitat per a investigar. Respecte a la lluita contra el blanqueig de diners, el tràfic de persones o la defensa dels drets humans encara no s’han fet prou avenços, i, per exemple, la minoria romaní encara continua sent discriminada. Amb relació als criteris econòmics, Montenegro no va avançar significativament per a reduir els alts desequilibris interns, les xifres d’atur, l’elevat deute públic ni el dèficit fiscal.