El 5 de juny Montenegro es va convertir en el membre número 20 de l’OTAN, la primera ampliació d’aquest organisme des del 2009. Aquest va ser un pas important per a la consolidació del país en l’escenari internacional, especialment en la comunitat europea. A més, també va esdevenir un canvi històric, pel fet que era la primera vegada que un país tradicionalment dins l’òrbita russa entrava a l’Aliança Atlàntica. L’ingrés de Montenegro a l’OTAN, però, va enterbolir les seves relacions diplomàtiques i comercials amb Rússia, un dels seus principals aliats internacionals i soci comercial. Les crítiques del Govern rus davant d’aquesta decisió van ser importants, i es van afegir a les crítiques per la decisió del Govern montenegrí de secundar les sancions imposades per la UE a Rússia arran del conflicte amb Ucraïna i la posterior annexió russa de Crimea.
Amb relació al procés d’adhesió a la Unió Europea que Montenegro va sol·licitar el 2008, va seguir el seu curs després de set anys de negociacions entre totes dues parts. Fins el 2017, ja s’havien obert 30 dels 35 capítols previstos, que abracen àrees com l’economia, l’energia, l’estat de dret o els drets humans, amb la finalitat de situar el país en els estàndards comunitaris. Els dos capítols que es van obrir recentment van ser la lliure circulació de treballadors i la prestació de serveis, dues àrees sensibles per a la Unió Europea. El 2017 hi va haver avenços importants en les reformes que afecten l’estat de dret, la llibertat dels mitjans de comunicació i la lluita contra la corrupció i el crim organitzat.
El resultat de les eleccions legislatives del final del 2016 va suposar l’inici d’un període d’incertesa política al país, davant la renúncia de tota l’oposició a assistir al Parlament, com a mesura de protesta per la victòria del Partit dels Socialistes Democràtics (DPS) en unes eleccions que ells consideraven fraudulentes. Des d’aleshores, la demanda de l’oposició va ser la repetició de les eleccions al principi del 2018, coincidint amb les eleccions presidencials que van ser convocades per la primavera. Aquest bloqueig, però, va acabar al final del 2017, després que el principal partit de l’oposició, el Front Democràtic (DF), decidís tornar a l’activitat parlamentària amb motiu de la visita d’una delegació d’europarlamentaris al Parlament montenegrí que intentaven facilitar alguna sortida política a la crisi instal·lada al país.
L’actualitat política al país també va estar marcada pel possible retorn de Milo Djukanović, que va deixar el Govern el 2016 després de gairebé tres dècades com a primer ministre o president. La celebració d’eleccions presidencials el 2018 podria implicar la seva candidatura en el Partit Socialdemòcrata.
Amb relació a l’economia, Montenegro va continuar patint un fort endeutament i un elevat dèficit extern. La reducció d’ambdós valors continua sent clau per a l’entrada del país a la UE.