Nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i del Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© MNAC
L’any 2018 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va estrenar una nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i del Barroc amb prop de 300 obres –entre pintures, escultures, dibuixos i gravats, numismàtica, un tapís, un moble i fons bibliogràfic–, 22 d’aquestes inèdites i altres que feia temps que no s’exposaven. Per primer cop, es combinen els fons de les col·leccions Cambó i Thyssen, que queden integrats en l’itinerari expositiu amb un discurs obert i diferent als anteriors muntatges, en què es construeixen relats i fils temàtics a partir de les obres de la col·lecció i es defuig una estructura diacrònica basada en models academicistes. En el recorregut expositiu es posen a disposició del visitant diversos recursos interpretatius de les obres: cartel·les comentades, textos per als diversos àmbits, càpsules expositives, enllaços al web del museu i una nova audioguia.
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va inaugurar també una nova presentació de la seva col·lecció, amb l’exposició “Un segle breu: Col·lecció MACBA”, que ocupa la primera planta del museu. Està concebuda com una exposició de llarga durada, en què s’aniran introduint canvis i renovacions. A l’inrevés del MNAC, el MACBA ha optat per plantejar un recorregut cronològic que s’inicia el 1929 amb l’Exposició Universal de Barcelona i diversos esdeveniments de les avantguardes artístiques a nivell internacional, i que acaba a l’actualitat. El visitant hi pot descobrir les grans obres del fons del museu, amb presència destacada d’artistes com Joan Miró, Joaquim Torres i García, Alexander Calder, Eugènia Balcells, Jean-Michel Basquiat, Antoni Tàpies, Jorge Oteiza, Guerrilla Girls, Juan Muñoz, Miralda, etc. Els responsables del museu han ideat una visita que permet fer un recorregut per la història de l’art del segle XX i XXI, a partir de les perspectives, les mirades i els temes que la Col·lecció MACBA ha desenvolupat des del seu naixement, i tenint molt present la influència de la ciutat de Barcelona.
L’exposició estable del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) es va instal·lar de manera provisional en un magatzem del Port de Tarragona, mentre durin les obres de reforma de la seu a la part alta de la ciutat, que no es preveu tornar a obrir fins d’aquí a quatre anys. Es presenten els 200 objectes més emblemàtics de la col·lecció del museu, que sintetitzen l’evolució de la Tàrraco romana i també la centenària història del mateix museu.
El Museu d’Art de Girona va inaugurar la rehabilitació de les dues sales de l’exposició permanent dedicades al retaule de Sant Feliu de Girona (1504-20), de tal manera que va millorar sensiblement la presentació i la comprensió d’una obra monumental que va ser fragmentada l’any 1936 arran de la Guerra Civil. La nova intervenció va permetre afegir nous fragments del conjunt que han estat restaurats, i inclou per primera vegada la visualització del retaule tot sencer a partir d’una recreació virtual: mitjançant una projecció audiovisual es mostra el procés de construcció de l’obra i el resultat final. Així el visitant pot entendre com les peces que s’exposen formen part d’una mateixa obra.
Per la seva banda, el Museu d’Història de Girona va estrenar un nou espai dedicat al món de la ràdio des del seu origen, lligant-ho al naixement de Ràdio Girona, fins a l’actualitat. Els objectes de ràdio exposats pertanyen a la col·lecció de Jaume Pol d’aparells de ràdio –cedida a la ciutat– i a l’emissora gironina, que va celebrar el 85è aniversari.
El Museu del Joguet de Catalunya de Figueres (Alt Empordà) va inaugurar la segona planta amb una exposició de prop d’uns 3.000 objectes del seu fons, la majoria inèdits, de diverses temàtiques, des de cases de nines, trencaclosques matemàtics i nines japoneses, fins a la col·lecció cedida per Guy Selz. La nova mostra ofereix als visitants un punt de vista diferent dels joguets: més enllà de l’òptica del joc, hi estableix diferents mirades i els vincula a protagonistes de disciplines diverses. Amb aquesta intervenció, el museu, que es va inaugurar l’any 1982, culmina l’obertura de totes les dependències a l’edifici de l’antic Hotel París.
El Museu dels Sants d’Olot (Garrotxa) va renovar la planta noble de l’edifici –antiga residència de la família de Marià Vayreda– amb l’objectiu de mostrar que la producció dels tallers de sants de la ciutat va més enllà de la imatgeria religiosa i que inclou un ampli ventall de figures que fins ara han estat poc conegudes. Es presenten unes 250 peces que abracen tant l’art religiós com l’art profà i les influències més populars. S’explica com, a partir de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, els tallers van adaptar la producció a la demanda, van iniciar la fabricació de models profans per obrir-se a nous segments comercials i van començar a produir figures d’anatomia per a les classes de ciències, nines que imitaven les de porcellana, figures d’imatgeria festiva, ballarines, toreros, futbolistes i fins i tot polítics populars com ara Macià, Durruti o Kennedy.
El Museu Municipal de Molins de Rei (Baix Llobregat) comptarà amb nous espais a l’edifici de Ca n’Ametller, immoble que progressivament anirà ocupant en la seva totalitat. Es va estrenar, de moment, amb l’exposició estable “Cruïlla de Camins”, que fa un recorregut per la història local, i amb la mostra dedicada al pintor local Miquel Carbonell i Selva, que inclou cinc obres cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug (Berguedà), al paratge del Clot del Moro, va inaugurar un nou espai expositiu que incorpora un forn de proves, recentment restaurat, per a l’obtenció del clínquer, fabricat el 1967 a la fàbrica Asland. Els visitants del museu poden posar en marxa el forn rotatori, col·locar la pedra calcària i, després de girar el forn un minut, poden veure com s’obté el clínquer.
El Museu d’Alcover (Alt Camp), ubicat a l’antiga casa senyorial de Ca Batistó, disposa d’una nova sala de paleontologia titulada “Triàsic, explosió de la vida”, que se centra en la interpretació i divulgació d’aquest període geològic del Mesozoic en l’entorn de les muntanyes de Prades. La col·lecció de fòssils marins del Triàsic és la més destacada del museu, que pretén esdevenir un referent cultural del període. La reforma museogràfica feta a terme fa un ús actiu de les noves tecnologies i conté una recreació escenogràfica d’un mar tropical de fa 240 milions d’anys, que convida a interactuar amb els fòssils marins, i altres recursos expositius pensats per al públic infantil i familiar.
Pis superior del Castell de Falset - Museu Comarcal, primera fase del nou espai museístic del Priorat
© Turisme del Priorat
Després de 13 anys sense disposar de museu, a Falset (Priorat) es va inaugurar la primera fase del Castell de Falset - Museu Comarcal, un nou espai museístic que proposa als visitants la descoberta històrica del territori de manera amena i interactiva. Els àmbits expositius inaugurats inicialment expliquen la mort a la prehistòria; el plom i el comerç marítim en època iberoromana; el naixement de Falset i l’edat mitjana, i els temps de guerra en època moderna.
A Montblanc (Conca de Barberà), població amb una important tradició pessebrista, després de quinze anys de projectes i treballs es va inaugurar el Museu del Pessebre de Catalunya. S’ubica en un vell edifici del nucli històric en el qual s’ha fet una peculiar rehabilitació i s’ha concebut com la casa comuna del moviment pessebrista català. L’equipament disposa de tres plantes expositives i una quarta, pendent de finalitzar, dedicada a recerca, restauració i tallers de pessebrisme. La planta baixa està dedicada a diorames de diversos artistes de les associacions de pessebristes de Catalunya. A la primera planta s’hi exposen calvaris (diorames amb representacions de la Passió) i a la segona hi ha un monogràfic dedicat als pessebres de Joan Mestres i Baixas (1925-2013), un dels dioramistes més destacats a Europa.
En el marc del programa commemoratiu del 125è aniversari de les Bases de Manresa, el Museu de la Tècnica de Manresa (Bages) va inaugurar un tercer espai expositiu permanent, que s’afegeix als destinats a la séquia i l’aigua i a la cinteria, titulat "Manresa 1814-1931, l’època de la industrialització". Aquesta exposició està concebuda com un recorregut en el temps des de la ciutat tradicional a la ciutat moderna a través del món de l’economia, la política, les tradicions populars i l’oci.
El Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Maresme) va inaugurar la reforma de la sala de l’exposició permanent per cloure el recorregut museogràfic al voltant de la història i les tècniques de l’estampació tèxtil des del segle XVIII fins a l’actualitat, i complementar el discurs expositiu fent mirada transversal per la història, la ciència, la tècnica, l’art i el disseny. Així mateix, el museu compta ara amb un nou àmbit dedicat a la indústria de Premià de Mar, on es presenten objectes provinents de la campanya de captació de material “Explica’ns la teva història a la fàbrica”, per recollir testimonis orals i materials dels treballadors de les antigues fàbriques o dels seus descendents.
El Museu i Forn del Vidre de Vimbodí (Conca de Barberà) va reobrir després dels treballs d’ampliació de la recepció i de la botiga, i de millora de l’espai de treball on el mestre vidrier fa en directe demostracions de vidre bufat. S’hi van instal·lar un nou forn elèctric de fusió i dos nous forns de refredament, i es va reordenar la zona per ampliar l’espai per al públic.
A Avinyó Nou, nucli de població del terme municipal d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), es va obrir al públic un nou espai expositiu permanent anomenat Centre d’Interpretació DO Vinífera del jaciment ibèric de la Font de la Canya. Mitjançant diferents recursos expositius, audiovisuals i interactius s’hi presenta el resultat de més de divuit anys d’investigacions arqueològiques d’un centre de mercaderies de l’antiga Cossetània ibèrica i de la recerca sobre els orígens de la presència de la vinya i el vi a l’antiguitat a la zona de l’actual Penedès.
Espai Ilercavònia. Ibers a Tivissa, un centre expositiu dedicat a la divulgació del jaciment de la ciutat ilercavona del Castellet de Banyoles (Tivissa)
© GROP Exposicions i Museografia
A Tivissa (Ribera d’Ebre) es va estrenar l’Espai Ilercavònia. Ibers a Tivissa, un centre expositiu dedicat a la divulgació del jaciment de la ciutat ilercavona del Castellet de Banyoles, un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya, que fa també de punt de referència de les activitats didàctiques, visites guiades i altres accions de lleure cultural i turístic per a donar a conèixer el patrimoni del municipi.
El Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), va acabar la primera fase dels treballs de rehabilitació i millora de les instal·lacions, amb la nova àrea de recepció de visitants a l’edifici de l’antic economat de RENFE.
A les Borges Blanques (Garrigues) es va obrir al públic el Centre d’Interpretació del Memorial Democràtic de la Guerra Civil a l’antic molí de Cal Gineret, que havia estat un dels refugis de què disposava la població per protegir-se dels bombardejos. Inclou un audiovisual que recrea la vida quotidiana a la capital de les Garrigues durant els atacs aeris.
La Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE) va inaugurar un museu de la televisió al seu centre de producció de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), que ofereix un recorregut històric a través d’una col·lecció d’uns 200 objectes, que inclou les primeres càmeres, micròfons i magnetòfons, així com diversos materials que permeten fer un recorregut històric pel naixement i l’evolució dels estudis televisius de Sant Cugat del Vallès.
Set botigues antigues ubicades a la plaça Gran de Calaf (Anoia) es van museïtzar en el marc del projecte “Les botigues de la plaça Gran, un tresor recuperat”, que pretén recuperar la vitalitat de la plaça porxada, declarada bé cultural d’interès nacional, amb l’obertura al públic de botigues originals, tal com eren als inicis del segle XX.
A Alcarràs (Segrià) es va obrir al públic un espai expositiu denominat Centre d’Interpretació del Món Rural, amb una col·lecció de més de 300 objectes antics vinculats a la pagesia i el treball al camp cedits pel veïnat del poble, que permeten donar a conèixer el treball agrícola d’aquesta àrea del Segrià.
Inauguració del Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin
© Conselh Generau d’Aran
A l’espai natural protegit de l’Artiga de Lin, als municipis d’Es Bòrdes i Viella (Vall d’Aran), es va inaugurar el Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin, que fa un recorregut per diferents aspectes significatius de la zona: des de les glaciacions que van conformar la Ribera de l’Artiga fa 50.000 anys, la flora i la fauna autòctones, i els ulls del Joèu, fins a la història del territori i les rutes recorregudes per pastors, traficants, refugiats i excursionistes.
A la Finca Viladellops, a Olèrdola (Alt Penedès), es va inaugurar el Centre d’interpretació de l’Arxiu nobiliari de la família Desvalls, que conté l’exposició permanent “Els Desvalls i Catalunya. Un llinatge noble català en la història”, que descriu les principals fites cronològiques dels Desvalls i els llinatges entroncats.
El Museu de les Papallones de Catalunya, una col·lecció privada que mostra unes 3.500 espècies diferents de lepidòpters (219 de Catalunya), va tornar a obrir les portes a la Ribera de Cardós (Pallars Sobirà), després d’haver-les de tancar mesos abans al nucli de Pujalt, a la mateixa comarca, per discrepàncies en la gestió amb l’Ajuntament de Sort, municipi al qual pertany.
Al País Valencià, cal destacar la inauguració del M(UV)HN, Museu de la Universitat de València d’Història Natural, ubicat a la plaça central del campus de Burjassot, un nou equipament museogràfic de més de 900 m2 que reuneix els elements més destacats de les trenta-dues col·leccions científiques de la Universitat de València. Es tracta d’un gran complex de recerca i educació al servei de la comunitat universitària i del públic en general.
També a València, el Museu Faller va introduir diferents millores en l’àmbit tecnològic i en els aspectes gràfics i de comunicació: màquines autoexpenedores per adquirir les entrades, una audioguia, codis QR i diversos nous suports amb informació gràfica.
A Castelló va obrir el Centre d’Interpretació Castell Vell, després dels treballs de restauració del monument. També es va presentar la museïtzació de l’antic refugi antiaeri de la Guerra Civil de la plaça de Tetuan. Ambdues intervencions formen part del que serà el futur Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC), concebut com una eina de difusió i gestió del patrimoni històric amb una perspectiva de ciutat.
Morella (els Ports) va inaugurar la remodelació del Museu del Sexenni, dedicat a donar a conèixer la festa extraordinària que la població celebra cada sis anys. El museu s’ha reformat totalment i s’hi exhibeixen els diferents vestits de les danses tradicionals del Sexenni, acompanyats per vídeos que els mostren en el seu context.
Museu i Centre d'Interpretació del Vi, a l'Antiga Cooperativa Vinícola de Sant Mateu (Baix Maestrat)
© IGP Castelló
Al Baix Maestrat es van inaugurar dos nous espais culturals: a Sant Mateu, el Museu i Centre d’Interpretació del Vi a l’Antiga Cooperativa Vinícola de Sant Mateu, exponent de l’activitat vitivinícola de la zona; i, a Cervera del Maestrat, el Centre d’Interpretació Molí de l’Oli, després de més de dos anys de treballs de restauració del molí del segle XVII declarat bé d’interès cultural. D’altra banda, Traiguera va obrir el Centre d’Interpretació “Traiguera 360”, que mostra els atractius de la població i la història de les oliveres mil·lenàries amb una exposició que aposta per l’experiència i incorpora ulleres de realitat virtual.
A Onda (Plana Baixa), va començar a funcionar el Centre d’interpretació de la natura Onda Natura, ubicat al Molí de la Reixa, que fa un recorregut per la història local a través de l’aigua i explica com es captava i s’aprofitava aquest recurs fonamental per a la vida.
A Benicàssim (Plana Alta), es va obrir el Centre d’Interpretació Torre Sant Vicent, que culmina el projecte de restauració i ús públic de la fortificació. L’espai compta amb diversos recursos audiovisuals i interactius per a explicar el recinte patrimonial.
A Banyeres de Mariola (l’Alcoià), es va presentar el nou Museu de la Farmàcia, ubicat a la casa contigua a l’Oficina de Turisme del parc municipal de Vil·la Rosario, que conté una col·lecció d’objectes relacionats amb la pràctica farmacèutica com recipients, instrumental de laboratori i documentació diversa.
Orba (Marina Alta) disposa del seu primer espai museístic. Es tracta del Museu del Fang, que exposa una col·lecció de recuperació de la tradició terrissera local i de la memòria dels seus artesans.
Al Museu d’Arts Decoratives de Mallorca, ubicat a Son Pax (Illes Balears), vinculat a la Fundació Tocino Pons, es va inaugurar un nou espai monogràfic dedicat a l’artista José Luis Mesas.
A la Franja, cal destacar que les Paüls (Ribagorça) compta amb un nou centre d’interpretació de les bruixes, que pretén contextualitzar la bruixeria del final del segle XVI, quan vint-i-dues dones van ser condemnades a la foguera.
A escala internacional, cal citar les inauguracions de l’Institut d’Art Contemporani (ICA) a Richmond (Virgínia), un gran centre artístic dependent de la Virginia Commonwealth University; el Museu d’Art Contemporani Africà Al Maaden (MACAAL) a Marràqueix (Marroc), dedicat a la promoció de l’art africà contemporani; el Museu de les Civilitzacions Negres (MCN) a Dakar (Senegal), que inicia el seu camí amb una col·lecció encara incipient, o l’espectacular Mori Building Digital Art Museum: teamLab Borderless, un gran espai d’art digital inaugurat a Odaiba (Japó).
Pel que fa a remodelacions de museus existents, cal citar la nova seu del Museu Nacional d’Art Contemporani a Atenes (EMST); la de la Getty Villa a Malibú (Los Angeles); la reforma de la Hayward Gallery, que va tornar a obrir el seu espai al Southbank Center de Londres, o el Museu Reial de l’Àfrica Central de Tervuren (Bèlgica) reconvertit ara en l’Africa Museum, amb una nova narrativa per a prescindir del seu fosc passat colonial.
Els resultats dels Premis EMYA (European Museums Year Award) 2018 van ser els següents: el premi del museu europeu de l’any va ser per al Museu del Disseny de Londres; el premi del Consell d’Europa el va obtenir el Museu de la Infància en Guerra de Sarajevo; el premi Silletto, que reconeix el treball amb la comunitat local, el va guanyar el Museu de Construcció Naval en Fusta de Betina (Croàcia) i el premi Kenneth Hudson, que reconeix la innovació social en els museus, va correspondre al Museu Nacional d’Estònia, a Tartu.