L'any 2009 va estar marcat per les dificultats associades amb la celebració de les eleccions legislatives de l'any 2010 i, de manera més general, per l'immobilisme del Govern en tot allò referent a la introducció de mesures democratitzadores. Al febrer, el representant de les Nacions Unides per Birmània va visitar Daw Aung San Suu Kyi, en arrest domiciliari, per tractar de persuadir-la que el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), participés en els comicis. La líder opositora va manifestar la seva negativa i, una vegada més, va reiterar les condicions necessàries per a la seva participació: la posada en llibertat dels presos polítics, l'acceptació dels resultats de les eleccions del 1990 i el diàleg directe entre l'LND i el líder del Consell Estatal per la Pau i el Desenvolupament (CEPD), Than Shwe. El consell les va rebutjar ràpidament, però sí que va prendre algunes mesures per a garantir la mínima representació dels militars al legislatiu en aquests comicis, fixada per la Constitució del 2008 en un quart dels escons. Així, al setembre va proposar la creació de dos nous partits: l'Organització de Veterans de Guerra de Myanmar i el Partit de la Política Nacionalista, format per 300 oficials de l'exèrcit. Després d'alguns mesos d'aparent estancament, Daw Aung San Suu Kyi va modificar lleugerament la seva posició a l'octubre i es va reunir amb representats diplomàtics de diferents països i va iniciar un diàleg amb el CEPD mitjançant Aung Kyi, ministre de treball del Consell. La líder opositora va acceptar la col·laboració amb el CEPD per tal de suavitzar les sancions econòmiques, comercials i polítiques imposades per la Unió Europea i els Estats Units, reforçades al llarg de la primera meitat de l'any. Davant del nou escenari, el Govern nord-americà va anunciar al final d'any que estava disposat a reprendre el diàleg amb el CEPD i a rebaixar les sancions econòmiques, però va establir com a condició la introducció de mesures democratitzadores.
L'any 2009 l'exèrcit va llançar noves ofensives contra la Unió Nacional Karen que van causar la destrucció dels seus campaments i la reducció de la seva força de combat a aproximadament uns 3.000 soldats. Els atacs es van succeir al llarg de l'any i van provocar el desplaçament de milers de persones a la veïna Tailàndia. Simultàniament, el CEPD va amnistiar un total de 13.000 presos, entre els quals es van identificar uns 60 presos polítics.