L’any 2010 va estar marcat per l’anunci que va fer la Junta Militar Central de la celebració de les primeres eleccions legislatives al país des de l’any 1990. Després que al gener un tribunal rebutgés novament la petició de la líder opositora Aung San Suu Kyi per posar fi al seu arrest domiciliari, aquest anunci va tenir lloc al març coincidint amb la privatització governamental més gran de béns públics. Més d’una desena de partits es van registrar per participar als comicis, però no ho va fer la Lliga Nacional Democràtica, que es va dissoldre al maig per posar de manifest el seu rebuig a les regles de joc que havia fixat el Govern i a la seva negativa a permetre la candidatura d’Aung San Suu Kyi. Al cap d’alguns mesos d’incerteses i tensions, els comicis es van celebrar finalment el 7 de novembre sota la supervisió d’un comitè designat pel mateix Govern. El progovernamental Partit de la Solidaritat i del Desenvolupament de la Unió es va proclamar vencedor amb el 80% dels escons, mentre que la Força Democràtica Nacional, integrada per antics membres de la Lliga Nacional Democràtica, i el Partit Demòcrata es van consolidar com els principals partits d’oposició. Tots dos van denunciar el Govern de frau electoral, però el comitè supervisor no en va acceptar les aqegacions i va donar per vàlids els resultats. Tan sols 10 dies després, el 17 de novembre, el Govern va posar fi a l’arrest de 7 anys d’Aung San Suu Kyi, la qual es va reunir al final d’any amb la seva família i diversos representants d’altres països per anunciar la seva voluntat de fer una gira pel país amb l’objectiu de cercar punts en comú entre les diferents forces d’oposició.
En un altre ordre de coses, la comunitat internacional va criticar un any més la persecució dels Karen i, en general, la manca de respecte pels Drets Humans. El comissionat de les Nacions Unides al país fins i tot va suggerir al març la conveniència d’obrir una investigació que determinés si el Govern del país és responsable de crims de guerra o contra la humanitat, però aquest suggeriment no es va concretar en cap mesura. No obstant això, la condemna de les polítiques governamentals respecte dels Drets Humans, va pesar en la decisió dels Estats Units de perllongar un any més l’embargament econòmic sobre Myanmar. Més còmodes van ser les relacions del Govern birmà amb els països veïns. Al gener, representants de la Junta Militar i del Govern de Bangladesh van mantenir converses i van assolir petits acords per resoldrela disputa fronterera a la badia de Bengala. Al juny, el primer ministre xinès, Wen Jiabao, va visitar Naypyidaw, la capital del país, i va signar una quinzena d’acords comercials i contractes, sobretot en l’àmbit energètic. Tan sols al cap d’un mes, al juliol, el president de la Junta Militar va viatjar 4 dies a l’Índia i va contreure amb el primer ministre indi 5 nous acords sobre diversos temes, com la lluita conjunta contra el terrorisme o l’explotació de recursos energètics. Coincidint amb aquesta iniciativa, el ministre d’Afers Estrangers de Corea del Nord va arribar a Myanmar al final de mes en la que va esdevenir la visita de més alt rang entre ambdós països des de l’establiment de relacions diplomàtiques plenes a l’abril de l’any 2007.