L’any 2011 va ser testimoni d’importants avenços en el procés de democratització iniciat per la Junta Militar Central l’any anterior, amb la celebració d’unes eleccions parlamentàries que, tot i donar la majoria als membres del governamental Partit de la Solidaritat i del Desenvolupament de la Unió, van suposar un primer pas molt significatiu. Al gener es va constituir el Parlament resultant dels comicis i només uns quants dies després el comitè electoral va nomenar l’antic primer ministre, el general Thein Sein, com a primer president del país sota la nova Constitució del 2008. Pocs dies després, el Parlament va aprovar la creació d’una nova Cort Suprema amb set jutges i va donar el seu suport al nou Govern presentat per Sein, el qual va prendre possessió efectiva de les regnes del país al final de març, quan el general Than Shwe va desmantellar l’antic Consell Estatal per la Pau i el Desenvolupament i va cedir el poder al Govern civil. Al llarg de l’any, a més, les autoritats van amnistiar centenars de presos polítics, van establir una comissió de drets humans i van fer passos importants per a afavorir el diàleg amb la dissident Daw Aung San Suu Kyi, en llibertat des del novembre del 2010. Després d’haver refusat aquesta opció durant alguns mesos, Suu Kyi va anunciar al final d’any la seva voluntat d’encapçalar novament la Lliga Nacional per la Democràcia a les eleccions parcials del 2012 i, juntament amb altres membres del partit, el van tornar a registrar davant la junta electoral. Tant les mesures democratitzadores del nou Govern com la decisió de Suu Kyi van rebre el suport de la major part dels països occidentals, que, tot i demanar la intensificació del procés, per primera vegada en molts anys es van mostrar disposats a relaxar parcialment algunes de les sancions sobre el país.
En una direcció més negativa, Myanmar també va patir nous enfrontaments entre l’exèrcit i diversos grups rebels, com ara l’Exèrcit Budista Democràtic Karen, l’Exèrcit de l’Estat Shan i, sobretot, l’Exèrcit per la Independència de Kachin. Aquest últim havia signat un alto el foc amb el Govern l’any 1993, però a mitjan 2010 va reprendre les seves activitats en rebuig a la proposta governamental de convertir la milícia en una força de control fronterer. Al seu retorn a la violència va contribuir també la voluntat del Govern de construir una de les preses hidroelèctriques més grans del país al riu Irauadi, a la província de Kachin. Després de nombrosos enfrontaments i de diverses protestes ciutadanes, el Govern va anunciar la suspensió del projecte al final del mes de setembre, tot i que va aprofitar l’ocasió per acusar el grup rebel de no tenir un autèntic compromís amb la pacificació del país.