El 2012 va ser un any marcat pel bon ritme en els avenços democràtics al país, amb la celebració de les eleccions legislatives parcials al mes d'abril. Els comicis van donar la victòria de nou al governamental Partit de la Unió Solidària i el Desenvolupament (PUSD), però van atorgar per primer cop un escó de la Cambra Baixa a l'opositora Aung San Suu Kyi, líder de la Lliga Nacional per la Democràcia (LDN). Si bé l'LND va denunciar certes irregularitats en el procés, la comunitat internacional va valorar positivament les millores en els nivells de transparència, prenent com a referent les fraudulentes eleccions parlamentàries del 2010, quan la Junta Militar va decidir iniciar la transició cap a la democràcia. Durant els primers mesos de l'any, el president Thein Sein va realitzar canvis en el seu Govern i va promoure certs avenços en matèria de drets humans i llibertat de premsa. Al gener es va produir una amnistia de centenars de presos polítics i al maig es va anunciar que la màxima institució censora, la Divisió de Revisió i Escrutini de la Premsa, seria substituïda pel Consell Nacional de Premsa. Tanmateix, durant la seva gira europea, Aung San Suu Kyi va qualificar els avenços de limitats i la tensió entre l'LND i el PUSD es va incrementar. Sigui com sigui, la secretària d'estat nord-americana, Hilary Clinton, va proclamar al setembre la relaxació de les sancions econòmiques a Myanmar en reconeixement de les reformes impulsades, tal com la Unió Europea, el Regne Unit o Austràlia havien plantejat amb anterioritat. Aquest gest simbòlic va arribar després que, al juny, Derek Mitchell fos nomenat primer ambaixador dels Estats Units al país des del 1990, any que Myanmar va anunciar la retirada del seu programa nuclear per raons econòmiques.
L'any, però, també va estar marcat per la persistència de conflictes ètnics al nord i nord-oest del país. Al maig, les Nacions Unides es van veure obligades a suspendre l'ajuda pels continus enfrontaments entre l'exèrcit de Myanmar i l'Exèrcit per la Independència de Kachin, braç armat de l'Organització per la Independència de Kachin (OIK). Els atemptats contra infraestructures estatals es van succeir davant la negativa del Govern a retirar les seves tropes, condició imposada per l'OIK per a un alto el foc. Per evitar una escalada del conflicte, pocs dies més tard, l'OIK va demanar la intervenció de les Nacions Unides.
D'altra banda, la violència va esclatar de nou a la regió d'Arakan, entre els Rakhine, ètnia budista, i els rohingyes, minoria musulmana d'origen bengalí sense reconeixement civil al país. La intervenció de l'exèrcit no va poder evitar la mort de desenes de milers de persones i el desplaçament d'uns altres milers més. L'enquistament dels conflictes ètnics i religiosos va ser clarament un dels principals desafiaments a l'estabilitat econòmica al país, marcada per la baixa competitivitat de les seves exportacions, els talls energètics, les pobres infraestructures i la devaluació de la seva moneda, el kyat.