Barack Obama i la líder de l’oposició birmana, Aung San Suu Kyi, van mostrar una gran entesa en la visita del líder nord-americà a Myanmar
© U.S. Department of State
L’actualitat política del país va estar marcada pel clima preelectoral de les eleccions generals previstes per a la tardor del 2015. Durant l’any, l’opositora Lliga Nacional per la Democràcia (LND) va liderar una campanya en què reclamava la reforma de la constitució, dissenyada per l’estament militar l’any 2008, com a condició indispensable per a unes eleccions veritablement democràtiques. La iniciativa, que va anar acompanyada d’una massiva recollida de signatures i la manifestació de cinc milions de persones, a l’agost, reclamava l’eliminació de la quota del 25% d’escons al Parlament per als militars i la derogació d’un article que prohibeix que un ciutadà amb un cònjuge i fills estrangers es presenti a les eleccions per a president o vicepresident. Aquest article era un clar obstacle perquè la líder de l’oposició, Aung San Suu Kyi, casada amb un britànic, pogués optar a la carrera presidencial. Després de mesos de tensió entre el Govern semicivil i l’oposició, a l’octubre hi va haver una trobada sense precedents entre el president, Thein Sein, i la líder de l’LND per concretar el calendari de reformes.
Tanmateix, la persistència dels conflictes ètnics al país i la tebiesa del Govern davant la vulneració dels drets humans van aixecar de nou les alarmes internacionals i la crítica frontal de les Nacions Unides i els Estats Units. A més, va ser impossible elaborar un cens electoral amb garanties, tal com s’havia plantejat a l’abril. A l’octubre, l’executiu va impulsar un polèmic pla per a la comunitat rohingya, ètnia musulmana d’origen bengalí sense reconeixement civil, que en preveia la detenció en camps de concentració i l’expulsió si no s’identificaven com a bengalins. Milers de persones d’aquesta minoria van fugir del país durant l’any per temor de represàlies, en un context encara marcat per atacs esporàdics dels rakhines, l’ètnia budista majoritària a la regió d’Arakan. Un cop més, l’LND d’Aung San Suu Kyi es va mantenir al marge de la qüestió, segons alguns analistes, per no perdre força per a les eleccions. Per la seva banda, l’exèrcit birmà va emprendre una dura campanya per a recuperar les zones septentrionals controlades per l’Exèrcit per la Independència de Kachin, braç armat de l’Organització per la Independència de Kachin, i es van succeir els enfrontaments als estats de Shan i Karen. Aquest escenari i la desconfiança entre el Govern central i els grups insurgents van determinar el fracàs, al setembre, de les negociacions per a un alto el foc nacional a Rangun. Amb tot, en un intent de mantenir el crèdit després de tres anys d’intenses reformes polítiques, Thein Sein va convocar una nova reunió d’alt nivell a Naypyidaw per reprendre les negociacions, va anunciar l’alliberament de 3.073 presos, cap dels quals detingut per activitats polítiques, i l’inici de les investigacions per la mort sota foc militar del periodista Par Gyi. Aquestes mesures, però, van ser considerades insuficients pel president nord-americà, Barack Obama, que, en visita oficial a Rangun, va reclamar més compromís del Govern amb la transició democràtica i va escenificar una gran entesa amb la líder opositora, Aung San Suu Kyi.
En l’àmbit econòmic, la relaxació de les sancions econòmiques dels Estats Units i la Unió Europea van crear un clima més favorable per a la inversió estrangera, i el país va gaudir d’un creixement del 7,8%, induït també per més facilitats per al crèdit i les reformes estructurals del Govern. L’any 2014 també va estar marcat per la consolidació del sector turístic i un increment de la producció de gas natural i de les exportacions de béns bàsics. La pobresa extrema, però, va continuar essent un mal endèmic a l’antiga Birmània.