L'any 2015 va ser testimoni de les primeres eleccions lliures a Myanmar des de l'any 1990 i d'una aclaparadora victòria de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), liderada per la premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi. La LND va obtenir el 80% del total d'escons en disputa a les dues cambres del Parlament, però l'existència d'una quota del 25% de les cambres reservades a l'estament militar va marcar la transició durant les últimes setmanes de l'any.
El primer escull va ser la presidència. Aung San Suu Kyi, amb família britànica, no va poder liderar el nou Govern, ja que el seu partit no va disposar de la majoria suficient per a derogar un article de la Constitució que prohibeix que qualsevol ciutadà amb cònjuge o fills estrangers es presenti candidat. Amb tot, Aung San Suu Kyi va continuar essent la cara visible del partit i, al novembre, pocs dies després de les eleccions, es va reunir solemnement amb l'elit militar i el fins aleshores president, Thein Sein, que va felicitar la LND pels resultats i va oferir la seva col·laboració per al traspàs de poders. Tanmateix, tres dels principals ministeris, Interior, Defensa i Control Fronterer, van quedar en mans dels militars.
Thein Sein va tancar cinc anys de presidència sense haver assolit un acord de pau prou inclusiu perquè posés fi als enfrontaments armats al país. A l'octubre, només vuit dels quinze grups secessionistes van adherir-se a l'acord d'alto el foc nacional signat amb solemnitat a la capital, Naypyidaw, amb presència de representants de les Nacions Unides, els Estats Units i també de la Xina, que va ser acusada per un dels negociadors de pau de pressionar els grups d'ètnia xinesa, propers a la seva frontera, perquè no subscriguessin el pacte. Durant els mesos de setembre i octubre es van produir enfrontaments entre l'exèrcit birmà i el braç armat de l'Organització per la Independència de Katxin, i un any més, també van haver-hi episodis violents als estats de Xan i Karen, al nord del país. El nou Govern també va haver de fer front a la qüestió de la minoria rohingya, ètnia musulmana d'origen bengalí sense reconeixement civil, perseguida i marginada durant anys a la regió de Rakhine, majoritàriament budista. Aung San Suu Kyi, criticada pel seu calculat silenci com a resposta al degoteig d'atacs i l'èxode de milers de persones, va rebre pressions perquè oferís un gest tranquil·litzador a la minoria rohingya, que no va poder votar a les eleccions i que va veure amb temor els bons resultats obtinguts pel nacionalista Partit Nacional d'Arakan.
Les inundacions severes al juliol i l'agost van desplaçar 1,6 milions de persones i van causar gairebé 120 morts, amb danys extraordinaris a l'agricultura i les infraestructures. Diverses regions van ser declarades zones de desastre natural i el Govern va demanar ajuda internacional per a la reconstrucció. Al novembre, desenes de persones van morir en un despreniment de terres en una mina a la regió de Katxin. Tanmateix, el país va gaudir d'un creixement econòmic robust del 8,3%, empès per un bon clima inversor, l'impuls de reformes estructurals i una demanda interna cada cop més forta. Tot i que no es van complir les previsions, l'any va tancar amb 4,5 milions de visitants, fet que va confirmar l'enfortiment del sector turístic a l'antiga Birmània.