El 2016 va ser testimoni dels primers passos de Myanmar en democràcia, i, a l’abril, les dues cambres del Parlament van ratificar la llei per a crear la figura del conseller d’estat, un càrrec dissenyat perquè Aung San Suu Kyi pogués esdevenir, de facto, la cap de govern, tot i que la presidència l’hagués assumit, al març, el també membre de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) i estret col·laborador seu Htin Kyaw.
Poc després d’assumir les regnes del Govern, Aung San Suu Kyi va anunciar l’amnistia de cent presos polítics, un gest simbò lic que va marcar un canvi de rumb pel que fa als drets civils. Tanmateix, tres dels principals ministeris, Interior, Defensa i Control Fronterer, van quedar en mans dels mili tars, i l’exèrcit va mantenir el 25% dels escons d’ambdues cambres al Parlament, fet que els permetia bloquejar qualsevol reforma de la Constitució, que requereix un 75% dels vots.
Respecte a la qüestió de la minoria rohingya, ètnia musulmana d’origen bengalí sense reconeixement civil, perseguida i marginada durant anys a la regió d’Arakan, majoritàriament budista, el Govern va anunciar el simbòlic retorn dels primers exiliats rohingyes des de Tailàndia. El degoteig de casos de violència que va generar, però, va provocar 16.000 desplaçats i una restricció de les llibertats. Conscient de l’impacte que podia tenir aquesta crisi humanitària en la imatge del Govern en l’àmbit internacional, a l’agost, Aung San Suu Kyi va convocar una conferència de pau que va reunir més de 750 delegats de diversos grups ètnics armats. La trobada, però, va acabar sense acord i va acusar l’absència dels grups que no havien renunciat a les armes, com l’Exèrcit d’Arakan i l’Exèrcit d’Alliberament Armat de Ta’ang.
Amb tot, Aung San Suu Kyi va ser objecte de crítiques al setembre per no fer referència explícita a la comunitat rohingya en el seu primer discurs a l’Assemblea General de les Nacions Unides com a líder del país. Desenes de manifestacions van tenir lloc al llarg de l’any contra l’executiu, criticant la seva falta de lideratge contra la corrupció i els vincles empresarials d’alguns membres de l’LND.
Aung San Suu Kyi va emprendre una frenètica agenda internacional. Així, poc després de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, al setembre, es va reunir amb la nova primera ministra del Regne Unit, Theresa May, i setmanes després va realitzar una visita oficial al Japó, on Shinzo Abe va anunciar que es destinarien 7.700 milions de dòlars en cinc anys per al procés de pau i el desenvolupament del país. Un anunci que va ser respost immediatament per la Xina, que va anunciar la voluntat d’incrementar la cooperació en matèria de terrorisme i tràfic de drogues, en un intent de mantenir la seva enorme influència sobre el país. Finalment, a l’octubre, Aung San Suu Kyi es va reunir amb l’encara president nord-americà, Barack Obama, i el mandatari va anunciar que els Estats Units aixecarien les últimes sancions vigents.
El país va tancar l’any amb un creixement espectacular del 8,4%, el més elevat de tota Àsia. Tanmateix, les zones de conflicte es van veure afectades per enormes desigualtats de renda i una inflació de dos dígits, per la dificultat d’accés en determinades zones i el deplorable estat de les infraestructures.