L’èxode forçós i massiu de població rohingya, com els refugiats a Bangladesh, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional
© WOA / J. Owens
L’èxode forçós i massiu de població rohingya, minoria ètnica musulmana d’origen bengalí sense reconeixement civil a l’estat occidental de Rakhine, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional i va fer que es posés en dubte la que fins aleshores havia estat considerada una transició democràtica modèlica. Més de 600.000 rohingyes es van veure obligats a creuar la frontera cap a Bangladesh, per fugir d’una implacable campanya de crema de terres i poblats per part de l’exèrcit, iniciada a finals d’agost com a resposta a atacs coordinats del braç armat rohingya, l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan. Més de 2.000 rohingyes van morir en l’operació i durant els últims mesos de l’any es va produir un degoteig de persones que van creuar la frontera per unir-se a les 200.000 persones ja instal·lades anteriorment. Les Nacions Unides van considerar la situació com a “neteja ètnica”, però Aung San Suu Kyi, consellera d’estat i líder de la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), ho va negar i va considerar que les forces armades s’havien cenyit a fer front a la violència de determinats grups. El silenci durant setmanes d’aquesta històrica opositora als règims militars del país va afectar clarament la seva imatge en l’àmbit internacional i va provocar múltiples crítiques, i fins i tot veus que demanaven obertament la retirada del seu premi Nobel de la pau. Tanmateix, Aung San Suu Kyi va operar en clau interna, conscient que les represàlies militars havien tingut el suport majoritari de l’opinió pública birmana, de majoria budista. Així es va demostrar a finals d’octubre, quan desenes de milers de persones es van manifestar a Rangun en suport de l’exèrcit en la seva campanya contra els rohingyes, en una estranya mostra de simpatia popular vers una institució que havia governat fèrriament el país durant mig segle. Al novembre, Aung San Suu Kyi va visitar la zona per primera vegada des de la massacre, i va evitar en tot moment cap contacte amb la població rohingya. El mateix mes, va rebre la visita oficial del papa Francesc, que va demanar un major respecte per les minories. Diverses empreses afins al Govern i a l’estament militar van fer un pas endavant per a assumir les colossals tasques de reconstrucció de la zona.
Aquesta crisi no va afectar els ràpids índexs de creixement del país, que es van situar en el 7,7%. L’enfortiment del sector turístic i el naixent sector de les telecomunicacions van ser els principals impulsors de l’economia, com també la indústria tèxtil i de manufactures. Per la seva banda, el repunt de la demanda i els preus en l’àmbit internacional van contribuir a la recuperació del sector agrícola, en un any en què les pluges monsòniques van tornar a ser considerables i van provocar el desplaçament de més de 200.000 persones entre juliol i agost.