El país va viure una sequera, la pitjor dels darrers trenta anys, que va obligar el president, Hifikepunye Pohamba, a decretar l’estat d’emergència al nord, la zona més afectada, i destinar desenes de milions de dòlars namibis per garantir la distribució d’aigua i aliments. El Govern, que va demanar ajuda a la comunitat internacional, va estimar que un terç de la població del país, unes 700.000 persones, es trobava en situació de risc. Namíbia, un dels països més estables de l’Àfrica, va mantenir un creixement sostingut del 4% anual gràcies a les exportacions de minerals, sobretot de diamants i d’urani, i a la bona marxa del sector agropecuari.