El Govern alemany va reconèixer, per primera vegada, que havia comès genocidi contra els pobles herero i nama fa cent anys durant l’ocupació de Namíbia. "La guerra d’extermini duta a terme a Namíbia entre el 1904 i el 1908 va ser un crim de guerra i un genocidi", deia el comunicat del Govern alemany, difós al juliol durant la visita a Berlín d’una delegació de supervivents hereros i names. Davant la resistència dels dos pobles a l’ocupació, el kàiser Guillem II va enviar-hi el general Lothar von Trotha, el qual va aplicar una política d’extermini (Vernichtungsbefehl) i terra cremada a la colònia, que aleshores es deia Àfrica del Sud-oest. Els historiadors estimen que la repressió de Von Trotha va causar la mort del 80% dels hereros i de la meitat dels names. Milers de persones van morir en camps de concentració, els quals s’havien edificat en ple desert. El reconeixement del genocidi comès pels alemanys ha estat una vella reclamació del Govern namibi des de la independència de Sud-àfrica, el 1990. També es reclamen indemnitzacions (1.000 milions) i el repatriament dels cossos dels namibis duts a Alemanya per fer-ne experiments.