Al juny, el primer ministre, Sprent Dabwido, va fer cessar tot el seu gabinet de ministres i en va nomenar un de nou, que inclou cinc membres de l'oposició, entre els quals hi ha l'exprimer ministre Marcus Stephen. El primer ministre va buscar així el màxim suport a les reformes constitucionals que, a final de mes, van quedar a un sol vot dels dos terços que necessiten perquè les aprovi el Parlament. Per això, el Govern va anunciar la fragmentació de la proposta en diferents lleis, per facilitar-ne l'aprovació.
Al setembre, van arribar els 30 primers sol·licitants d'asil al camp de processament que Austràlia va reobrir enguany al territori de Nauru, i al cap d'un mes, 300 refugiats van iniciar una vaga de fam indefinida per protestar contra la precarietat de les instal·lacions. Al novembre, Amnistia Internacional va visitar el camp i va denunciar que 400 persones malviuen en tendes de campanya i per un període que ronda els cinc anys d'espera. En resposta, el Govern de Nauru va anunciar la seva voluntat d'incloure els refugiats en la vida de l'illa i donar-los accés a l'educació i l'atenció mèdica.