Aquesta petita illa va seguir captiva de l’acord amb Austràlia per a acollir un camp de detenció de demandants d’asil, en què malviuen 442 persones (entre les quals hi ha 55 dones i 49 infants). A l’agost, el diari britànic The Guardian va publicar un extens reportatge sobre el camp, acompanyat de 2.000 expedients i 1.000 denúncies de maltractaments datats entre el maig del 2013 i l’octubre del 2015. Al desembre, un grup d’agressors sense identificar va atacar el camp de refugiats.
Al juliol, es van celebrar eleccions legislatives, que van reforçar l’statu quo, i dos terços dels diputats van obtenir un lloc al Govern. Des de l’oposició es va acusar directament l’executiu de manipular els comicis mitjançant suborns i restriccions a l’oposició. La principal figura opositora, l’expresident Sprent Dabwido, va perdre el seu escó de resultes de la votació.
El Govern de Nauru va seguir la seva deriva autoritària. Al juny, un grup de 20 manifestants davant del Parlament nacional van ser detinguts i condemnats per disturbis, i a l’agost va retirar el passaport a Dabwido, fet que li va impedir un viatge a Austràlia per a rebre un tractament cardíac. Per contra, un altre dels opositors sense passaport, Kun Keen, va rebre la ciutadania neozelandesa i va abandonar el país per a testificar en un cas de corrupció que implica el president de Nauru, Baron Waqa, i el seu segon.