L’actualitat de la República de Nauru va seguir afectada pel camp de detenció d’immigrants que Austràlia manté al seu territori i que podria ser la destinació final dels refugiats custodiats al camp de Manus (Papua Nova Guinea), en vies de tancament malgrat la resistència dels seus ocupants. Al mes d’agost, a Nauru es van registrar enfrontaments entre els refugiats i les forces d’ordre, que van culminar amb detencions i ferits. Broadspectrum, la principal empresa adjudicatària de la gestió del camp, subsidiària de l’espanyola Ferrovial, va rescindir el contracte per les pressions dels activistes australians.
Al novembre, el president Baron Waqa, després d’una visita llampec a Rússia, va viatjar oficialment a les repúbliques d’Abkhàzia i d’Ossètia del Sud, formalment independents de Geòrgia però sota la tutela russa i mancades del reconeixement internacional, amb les excepcions de Veneçuela, Nicaragua i la mateixa Nauru. Aquest fet va comportar que Nauru deixés de rebre cap finançament de Washington.