El nou Govern del Nepal no va millorar les condicions de vida de l’empobrida societat nepalesa
© Fototeca.cat / Corel
L'actualitat nepalesa va seguir marcada el 2009 per les turbulències derivades de la proclamació, al maig del 2008, de la república, la qual cosa va permetre, però, consolidar el procés de pacificació del conflicte entre la guerrilla maoista i l'exèrcit. Tanmateix les dificultats es van mantenir en l'àmbit polític. El fet més important de l'any va derivar de l'intent del Govern, liderat pels maoistes, de destituir el cap de l'exèrcit, Rookmangud Katawal. Aquesta decisió, frenada pel president del país, Ram Baran Yadav, va conduir a l'airada dimissió del Govern i del seu primer ministre, Prachanda, que va argumentar que l'exèrcit no se sotmetia al poder civil. El nou primer ministre, el comunista Madhav Kumar Nepal, va afanyar-se a aclarir que Katawal continuava al capdavant de les forces armades, a la vegada que va manifestar el seu compromís de redactar una nova constitució que substituís la vigent --de caràcter interí-- per consolidar definitivament la transició, un objectiu marcat per al 2010. Tot i això, aquesta fita sembla inabastable a causa de la discòrdia existent entre els partits polítics sobre qüestions tan elementals com ara si el règim polític resultant de la nova carta magna hauria de ser de tall presidencialista o si la figura del primer ministre hauria de tenir àmplies atribucions, o també quina hauria de ser la distribució territorial del país.
Pel que fa a trobar una resposta satisfactòria als 19.000 excombatents maoistes acollits en camps de refugiats sota gestió de les Nacions Unides, la comissió conjunta entre maoistes i el Partit del Congrés no va aconseguir fer cap progrés significatiu. En aquest context, es van donar les condicions favorables perquè revifessin les protestes al carrer, com ja va quedar palès al setembre, quan milers de manifestants propers als maoistes van ocupar els carrers de Kàtmandu per protestar per la sortida dels seus líders del Govern i per demanar-ne el retorn a l'executiu, cosa que sembla evident que tard o d'hora haurà de passar si es vol mantenir el procés de pacificació. Tanmateix, si aquestes protestes poden fer, presumiblement, tornar a la inestabilitat, també és cert que l'opció que els maois-tes reprenguin la lluita armada es veu gairebé impossible, i això és un punt a favor per a l'èxit del procés polític.
Finalment, les demandes imperioses de la societat nepalesa, empobrida i sovint mancada d'infraestructures bàsiques --un 40% de la població viu gràcies a l'ajuda internacional--van continuar sense ser satisfetes pel Govern.