El país va continuar el seu procés de pau i de transició política. Al gener van ser alliberats, sota els auspicis de les Nacions Unides, 3.000 exguerrillers reclosos als camps d’internament per a combatents de la guerrilla maoista. Al mateix temps, el primer ministre, Madhav Kumar Nepal, va advertir a les forces polítiques que s’exhauria el temps per a redactar la nova constitució, que havia d’estar llesta en poc més de 5 mesos. Per això, al febrer, els líders dels tres grans partits polítics nepalesos, el Partit Comunista Unit Maoista (UPCN-M), el Partit del Congrés Nepalès (NCP) i el Partit Comunista Unit Marxista-Leninista (UML), van intentar arribar a un consens per estendre un any més el termini per culminar aquest procés, però els maoistes ho van bloquejar, perquè en canvi del seu suport exigien la renúncia del primer ministre. Un nou entrebanc per al procés va ser la mort, al març, del carismàtic primer ministre Girija Prasad Koirala, que, liderant el NCP, havia ocupat aqueset càrrec en 4 ocasions i havia estat l’artífex de l’acord de pau amb la guerrilla. A més, al maig, els maoistes van promoure una vaga general indefinida i van obstaculitzar els pressupostos nacionals al Parlament.
Un dia abans que s’exhaurís el termini per a l’aprovació de la nova constitució, es va arribar a un acord forçat que implicava el compromís ferm de totes les parts amb el procés de pau (incorporant els exguerrillers a l’exèrcit) i la renúncia del primer ministre Kumar Nepal (que es va fer efectiva al juny). El procés d’elecció d’un nou primer ministre va imbuir-se de l’esperit de confrontació, i a final d’any encara no s’havia aconseguit consensuar el nou líder de govern. El bloqueig de la cambra era tal que també va tenir en suspens els pressupostos nacionals fins que l’adveniment d’una crisi financera va forçar un consens mínim.