L’any va continuar marcat pels equilibris de mantenir un govern prou plural i que no descarrili l’encara feble procés de transició política i de pacificació del país. Al mes de gener, va expirar el mandat de la Missió de les Nacions Unides al Nepal (UNMIN). Després de 17 votacions infructuoses, al febrer, el Parlament va nomenar finalment un nou primer ministre, Jhala Nath Khanal, del Partit Comunista Unificat del Nepal Marxista-Leninista (UML), successor de Madhav Kumar Nepal, dimitit al juny del 2010. El nucli dur del nou govern de coalició el van formar UML i el Partit Comunista Maoista Unificat del Nepal (UCPN-M), el braç polític de l’antiga guerrilla gràcies a la signatura d’un acord de set punts, molt mal vist per la resta de forces polítiques. Progressivament, però, el gabinet es va ampliar al febrer, abril, maig i setembre aglutinant altres sensibilitats (com la de la minoria madhesi o els socialistes). Al març, les negociacions amb el Partit del Congrés (NCP) perquè aquest entrés al Govern van fracassar, per la pervivència de l’acord de mínims entre UML i UCPN-M. Al maig, l’Assemblea Constituent va prorrogar de nou el termini per a la redacció de la nova Constitució, en la qual es treballa des del 2008. Frustrat per les dificultats, a l’agost, el primer ministre Khanal va dimitir. Aquesta vegada, el seu successor va ser elegit abans del final de mes: Baburam Bhattarai, prestigiós acadèmic i un dels vicepresidents del partit maoista. La votació va ser renyida ja que si bé havia rebut el nou suport del partit madhesi, havia perdut el d’UML, que passava a l’oposició amb el Partit del Congrés. A partir de llavors, bons auguris per al nou primer ministre: al juny, els antics guerrillers maoistes van acceptar lliurar les armes, una exigència pendent i molt important de cara al procés de pau. El repte era com i on reubicar prop de 19.000 exguerrillers, la gran majoria dels quals aspiraven a integrar-se a l’exèrcit nepalès, quelcom problemàtic ja que la quota màxima imposada pels pactes de pau era de 6.500. L’alternativa que se’ls va oferir, una ajuda oficial de 5.200 euros, va ser acceptada per una minoria, a l’espera que el nou Govern maoista afavorís l’èxit de la mesura.