L'any 2012 el país va fer passos importants per a la finalització definitiva del conflicte, amb la desmobilització, al mes de febrer, de 20.000 guerrillers maoistes que vivien sota tutela de les Nacions Unides, dels quals la meitat es van unir a l'exèrcit. La resta es va integrar en un programa d'ajudes per a la reinserció en la vida civil. Tanmateix, al mes de juny una facció dels maoistes, liderada pel vicepresident Mohan Baidya, es va escindir de la resta del Partit Comunista-Maoista Unificat del Nepal (UCPN) i se'n va endur 43 dels 148 membres del comitè central. Malgrat tot, el país no va reviure el conflicte armat, tot i que seguia en un atzucac polític per la incapacitat d'aprovar una nova constitució, exhaurint un termini rere un altre.
Així, al maig, el primer ministre Bhattarai (UCPN) va dissoldre les corts constituents i va convocar noves eleccions. Tot l'executiu va dimitir, a excepció del mateix Bhattarai, que encapçala el govern interí. Malgrat que l'oposició va criticar la seva negativa a cedir el poder, Bhattarai va afirmar que només lliuraria el seu càrrec a un primer ministre electe. Al juliol, i des del seu exili indi, l'exmonarca del Nepal Gyanendra va afirmar la seva voluntat de complir el paper cerimonial d'un monarca constitucional. Tanmateix, al desembre, encara no s'havia assolit cap acord sobre quina havia de ser la forma de la coalició governant encarregada de convocar noves eleccions. Al mateix temps, centenars d'exguerrillers van acampar davant les oficines del partit maoista a Kàtmandu, en protesta per haver quedat desqualificats per a rebre les prestacions de reinserció, alguns d'ells per la seva joventut, ja que van ser reclutats com a nens soldat.