Milers de nepalesos abandonen el país per treballar en feines perilloses i mal pagades del Sud-est asiàtic i el golf Pèrsic
© Nepali-Migrant-Workers-Association
Després de la suspensió de les eleccions a corts constituents al final del 2012, l’any es va iniciar amb la prioritat de formar un govern provisional que organitzi amb èxit els comicis. L’acord va arribar al març, quan el fins llavors cap del poder judicial, Khil Raj Regmi, va passar a liderar el Govern d’unitat provisional que agrupa els quatre partits polítics. Finalment, al novembre, es van celebrar les eleccions a la cambra constituent, que van donar la victòria al Partit del Congrés en detriment dels maoistes, els quals van quedar en tercer lloc a més de la meitat del país, i fins i tot van perdre la circumscripció del seu líder carismàtic, Prachanda. A l’abril, el Tribunal Suprem va aturar la proposta d’establir un tribunal per investigar els crims comesos durant la guerra, argumentant que podria ser l’excusa per absoldre criminals.
La rivalitat d’interessos entre la Xina i l’Índia també va ser present al Nepal. Paral·lelament al comerç i les inversions xineses en infraestructures –que van créixer a través de la frontera muntanyosa amb el Tibet–, Pequín va obrir una seu de l’Institut Confuci a Kàtmandu, per a ensenyar el mandarí als joves nepalesos. Malgrat tot, la majoria de productes encara arriba des de l’Índia.
Finalment, el país va saber que, entre el juny i el juliol, desenes de nepalesos van perdre la vida a Qatar, en la construcció de les seus del Mundial de futbol. El Nepal té una important taxa d’emigració, i de mitjana unes mil persones abandonen el país diàriament per treballar als països del golf Pèrsic, a Malàisia o Corea del Sud, sovint en feines perilloses o mal remunerades.