Després del terratrèmol que va afectar el Nepal, a causa del qual hi va haver 9.000 morts i es van destruir mig milió de llars, milers de persones es van veure obligades a viure a la intempèrie
© International Federatiom of Red Cross / Palani Mohan
Al mes d'abril, el país va patir un terratrèmol que va causar la mort de quasi 9.000 persones i que va destruir mig milió de llars, fet que va agreujar les ja de per si dures condicions de vida d'un dels països més pobres del món, on, després de la catàstrofe, una de cada deu persones es va quedar sense llar. Al maig, el primer ministre Suxil Koirala va presidir la trobada internacional de donants, als quals va reclamar 6.000 milions de dòlars per a la reconstrucció del país, i dels quals va aconseguir comprometre'n la meitat, principalment de l'Índia i la Xina. El primer ministre també va anunciar tolerància zero amb qualsevol cas de corrupció i va assegurar que els fons arribaran íntegrament als afectats. Malgrat tot, al cap d'uns quants mesos de la catàstrofe, encara hi havia moltes necessitats, amb un milió d'infants sense escolaritzar. Arran del terratrèmol, aquest 2015 es van cancel·lar totes les expedicions a l'Everest, a la vegada que es va qüestionar la superpoblació d'escaladors en aquest cim mític, on es produeixen freqüents accidents mortals, i va portar les autoritats a plantejar-se la revisió dels requisits i la qualificació dels aspirants per escalar-lo.
En política interna, abans del terratrèmol, al febrer, el Govern va iniciar dues comissions d'investigació sobre els crims de guerra comesos durant la lluita entre el Govern i la guerrilla maoista, que buscaran esclarir les responsabilitats i avançar en la reconciliació.
La segona gran notícia, fruit d'anys de negociacions i de bloquejos, va ser l'aprovació, al juny, de la nova constitució nepalesa. La nova carta magna refunda la República, després d'uns quants anys de conflicte armat i de transició de la monarquia, i converteix el Nepal en un estat federal format per set estats, que, segons les comunitats ètniques de les planes del sud-oest del país, no respecten els límits tradicionals de les seves comunitats.
És per això que abans de la votació, al febrer, ja es van registrar els primers enfrontaments entre manifestants d'aquestes comunitats i la policia per pressionar els legisladors. Després, a l'agost i al setembre, es van reproduir les manifestacions amb gran virulència, com la que es va produir a Kailali, on homes armats amb destrals i llances van assaltar un quarter i van matar 8 militars, fet que va provocar la declaració del toc de queda. També, com a mesura de pressió, membres de la comunitat madhesi van bloquejar la frontera amb l'Índia (amb la qual tenen vincles), i van impedir l'entrada de productes bàsics, com la benzina, i van posar en una situació difícil la capital, Kàtmandu, on, al novembre, milers d'estudiants van sortir al carrer per demanar que finalitzés el bloqueig que ha provocat una alça dels preus dels aliments.
Més enllà de la controvertida divisió territorial, també és significatiu de la nova constitució l'elecció d'un nou president, després que l'anterior, Ram Baran Yadav, es va veure forçat a prorrogar el seu mandat (de 2 anys a 7) davant de les dificultats d'aprovar el nou text. Seguint amb els preceptes de la nova carta magna, que marquen que una dona ha d'ocupar el càrrec de presidenta o vicepresidenta del país, Bidhya Devi Bhandari, del Partit Comunista del Nepal, va ser elegida al mes d'octubre primera presidenta del país, un càrrec que cal recordar que té un perfil més honorífic que executiu, ja que el poder recau en el primer ministre.