Al mes de novembre del 2015, K.P. Prasad va ser nomenat primer ministre, el primer elegit amb la nova constitució del país vigent, en la qual, a hores d’ara, molts col·lectius encara no s’hi senten representats, com alguns de feministes, els hinduistes o les minories ètniques. Fruit, però, de les protestes i els enfrontaments amb què va acabar l’any 2015, el Govern va admetre, al febrer, una primera esmena al text constitucional.
Al juliol, arran d’una crisi de la coalició de govern del primer ministre (del partit comunista-marxista) i els maoistes, Prasad va dimitir, i va ser nomenat en el càrrec Pushpa Kamal Dahal, Prachanda, l’exlíder de la guerrilla maoista que ja va exercir de primer ministre el 2008, a proposta d’una nova coalició entre maoistes, el principal opositor, el Partit del Congrés, i diversos partits minoritaris, com el dels madhesis.
Paral·lelament, es van iniciar els treballs d’investigació dels crims comesos durant la guerra civil (1995-2006) entre els mateixos guerrillers maoistes (liderats per Prachanda) i l’exèrcit de la monarquia, per part de dues comissions que ja han rebut 57.000 sol·licituds que hauran de ser instruïdes en el proper any i mig.
Un any després del terratrèmol del 2015, que va causar 8.000 víctimes mortals i va deixar milions de persones sense llar, centenars de milers de nepalesos malviuen encara en camps de refugiats provisionals, repartits per tot el país.
En política exterior, va ser manifest un distanciament pronunciat entre el Nepal i l’Índia, alhora que es va produir un apropament a la Xina, en cerca d’inversions i ajudes a la reconstrucció.