Al mes d’abril, el Nepal i la Xina van celebrar les primeres maniobres militars conjuntes, que fan palès un acostament que qüestiona la tradicional relació privilegiada amb l’Índia, el poder hegemònic a la regió, i que té com a contrapartida l’arribada de fons i inversions que han de permetre reconstruir el país després de dècades de guerra entre el Govern i la guerrilla, que va agreujar la pobresa i el col·lapse de l’economia.
Al juny, i en virtut de l’acord de govern vigent des del 2016, el llavors primer ministre i líder del partit maoista Pushpa Kamal Dahal, també conegut com Pratxanda, excomandant de la guerrilla, va dimitir el seu càrrec i va cedir el lideratge del Govern a Sher Bahadur Deuba. El nou primer ministre, del partit Congrés Nepalès, es va encarregar de tutelar les eleccions municipals i les més que transcendentals legislatives de novembre, que, per primera vegada i sota el paraigua de la nova constitució, van crear els parlaments provincials que haurien de ser instàncies polítiques intermèdies per a destesar l’ambient polític de la capital. Les candidatures també van mostrar les desigualtats que perviuen al país, ja que dels 317 candidats presentats, només 18 eren dones i 3 eren de la casta dels intocables.
A l’agost, la premsa es va fer ressò de l’auge del cristianisme al país de la mà de noves missions i esglésies, sorgides a l’entorn de l’ajuda humanitària apareguda després del gran terratrèmol del 2015.