Al començament del mes de gener el Govern de Daniel Ortega va aprovar un decret llei de gran abast per prorrogar el mandat d’alguns dels principals càrrecs del país, amb la intenció de reforçar el poder del sandinisme en les institucions, incloent-hi el Consell Suprem Electoral i la Cort Suprema de Justícia. Immediatament, l’oposició va acusar el Govern de fer un pas més cap a l’autoritarisme, i un any més la polarització va marcar l’agenda política nicaragüenca, que ja estava prou agitada en previsió de les eleccions generals del 2011. Durant els mesos següents hi va haver diferents intents fallits de reunir l’Assemblea Legislativa per rebutjar el decret, que no van reeixir pel boicot dels parlamentaris sandinistes i les manifestacions espontànies dels seus partidaris. Finalment, però, es va aconseguir una declaració no vinculant que el refusa. En qualsevol cas, el resultat va significar un cop més la neutralització de l’oposició, actualment molt feble i dividida, mentre que el sandinisme s’ha reforçat com a maquinària de poder. Daniel Ortega va refermar el seu lideratge, i així va poder sortejar les limitacions constitucionals per competir per un nou mandat.
La situació econòmica va millorar en bona part per la recuperació de les exportacions i de les remeses de l’exterior. També va contribuir-hi la política pressupostària expansiva que va aplicar el Govern, amb un creixement considerable de la despesa pública, que va ser possible pels fons addicionals obtinguts gràcies als nous acords econòmics signats amb Veneçuela. Com a resultat, es va aconseguir un increment del 2% en el PIB, però la inflació també va augmentar perillosament, més del doble que l’any anterior.