Les eleccions generals del 6 de novembre van marcar l’agenda política i, en aquest context, la polarització entre el Govern i l’oposició va ser la pauta continuada durant tot l’any. Després de les maniobres polítiques i jurídiques que el president Daniel Ortega havia fet per a guanyar el recurs d’empara que li permetés competir per a la reelecció, el 20 de març va presentar la seva candidatura amb el suport del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN). Aquesta acció va ser molt criticada, tant pels dirigents de l’oposició com pels líders dissidents del sandinisme, i, durant tota la campanya, els principals candidats opositors van amenaçar de no acceptar els resultats electorals si guanyava Ortega, al qual acusaven de governar amb maneres autoritàries. Un dels candidats va ser Fabio Gadea, que es va presentar per una àmplia coalició opositora liderada pel Partit Liberal Independent (PLI), en què s’aplegaven altres grups polítics i plataformes ciutadanes, amb gent procedent des del conservadorisme fins a escindits del sandinisme. L’altre candidat va ser l’expresident Arnoldo Alemán, que es va presentar per una coalició liderada pel Partit Liberal Constitucionalista (PLC). Finalment, els resultats oficials van donar per guanyador Daniel Ortega, que va aconseguir gairebé el 63% dels vots, seguit per Fabio Gadea, amb un 31%, i, molt més lluny, Arnoldo Alemán, que va obtenir el 6%. Però, tant Gadea com Alemán van rebutjar els resultats facilitats pel Consell Suprem Electoral, acusant aquesta institució i el Govern de frau per irregularitats que van perjudicar l’oposició. Igualment, les missions d’observació electoral de la Unió Europea i de l’Organització d’Estats Americans (OEA) van informar amb diferent èmfasi sobre les irregularitats i la manca de transparència en els comicis. En aquest context es va agreujar la polarització política interna, i fins i tot hi van haver brots de violència amb algun mort en enfrontaments entre partidaris.
En l’àmbit econòmic, van continuar els símptomes de recuperació experimentats el 2010, després de la recessió dels anys 2008 i 2009, i al tancament del 2011 es va estimar un creixement del PIB entorn del 4%. Aquests indicadors favorables es van sustentar en la continuïtat del bon ritme de les exportacions i dels ingressos per les remeses dels emigrants, juntament amb una millora de les inversions estrangeres. Malgrat tot, gairebé la meitat de la població viu en condicions de pobresa, encara que, gràcies a l’augment dels fons dels programes socials destinats a les persones en situació més precària, els darrers cinc anys s’ha aconseguit reduir la xifra del 48% al 42%.