El president Daniel Ortega va anunciar la signatura d’un acord amb una companyia xinesa, amb seu a Hong Kong, per a construir un canal interoceànic, fet que va provocar una gran controvèrsia política interna. A banda de les crítiques sobre la idoneïtat ambiental del projecte, els opositors a la iniciativa van denunciar l’excessiva improvisació i manca de transparència del mateix. Igualment, es va considerar poc afortunat que el projecte estigui liderat per una companyia xinesa, ja que Nicaragua no té relacions amb el Govern de Pequín i encara manté els vincles amb Taiwan. També en la política exterior es va reactivar el vell conflicte dels límits marítims amb Colòmbia, perquè el Govern nicaragüenc va iniciar tasques d’exploració de gas i de petroli en una zona del mar Carib que havia estat en litigi entre els dos països fins que al final del 2012 va ser reconeguda la sobirania nicaragüenca pel Tribunal Internacional de la Haia. Per contra, les relacions amb Rússia es van reactivar amb una cooperació en temes de seguretat i de control del tràfic de drogues, i es van mantenir les bones relacions amb Veneçuela després de la mort del president Chávez.
Quant a l’economia, el creixement del PIB va continuar sent elevat, entorn del 4%, encara que alguns fets van indicar alguns problemes de solvència i de sostenibilitat, com l’elevat índex d’inflació (al voltant del 8%) i el dèficit per compte corrent, que es va acostar al 13%. Malgrat tot, la continuïtat tant de la privilegiada relació amb Veneçuela com dels fluxos de les remeses dels nicaragüencs que treballen als EUA van ajudar a mantenir el finançament de les polítiques socials i a reduir els desequilibris externs.