Amb els vots majoritaris del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) i el rebuig de l’oposició, a principi d’any l’Assemblea Nacional va aprovar una reforma constitucional que implica importants canvis polítics. Un dels més rellevants és la retirada de les restriccions als mandats presidencials, per la qual cosa, a partir d’ara, serà possible la reelecció indefinidament. Un altre és l’atribució de la titularitat dels escons als partits polítics i no als representants escollits per la ciutadania; d’aquesta manera, qualsevol càrrec electe que abandoni la disciplina de partit automàticament perdrà la representació i aquesta serà immediatament adjudicada al següent de la llista. Amb aquests canvis, el Govern de Daniel Ortega va afirmar que es pretenia evitar el transfuguisme i consolidar una estabilitat política que permeti mantenir les polítiques socials distributives. En canvi, l’oposició va acusar el Govern de propensió al control autoritari i de mantenir-se en el poder perpètuament.
En l’àmbit econòmic, el creixement del PIB es va mantenir estable, entorn del 4%, gràcies al bon comportament de les exportacions i a l’aportació de les remeses dels emigrants. Malgrat tot, les perspectives del futur econòmic es van veure enterbolides per la persistència de la sequera, que va afectar molt la petita pagesia pobra, i per les dificultats per a diversificar la dependència econòmica externa del país, que a més bascula entre dos socis principals enfrontats (Veneçuela i els EUA).
En política exterior va destacar la visita del president rus, Vladímir Putin, al qual Ortega va demanar ajuda per modernitzar l’equipament militar. Finalment, el Govern va afirmar que el projecte de construcció d’un canal interoceànic avançava a bon ritme, però els detractors van fonamentar les seves crítiques en la poca viabilitat del projecte, les incidències ambientals i la qüestió del finançament, perquè de moment tots els acords s’han signat amb un empresari xinès radicat a Hong Kong, però sense cap implicació del Govern de Pequín.