Daniel Ortega i la seva esposa, Rosario Murillo, van guanyar les eleccions a la presidència i la vicepresidència de Nicaragua amb el 72% dels vots
© César Pérez / Gobierno de Nicaragua
Les eleccions generals van acaparar l’agenda política de l’any. La capacitat d’arrossegament popular, gràcies al poder basat en el suport clientelista que ha acumulat el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN), juntament amb el control de les principals institucions del país –Parlament, poder judicial, policia i Forces Armades, Consell Suprem Electoral–, es va demostrar imbatible novament en aquest cicle electoral, encara que també cal tenir en compte que l’abstenció va ser molt elevada (propera al 50%). D’aquesta manera, en l’elecció presidencial del 6 de novembre va guanyar el tàndem format per Daniel Ortega i la seva dona, Rosario Murillo, que es va presentar a la vicepresidència, amb un resultat aclaparador del 72%. D’altra banda, el segon candidat més votat, Maximino Rodríguez, que es va presentar al capdavant de l’aliança opositora encapçalada pel Partit Liberal Constitucionalista (PLC), només va obtenir el 15% dels sufragis. Els resultats dels comicis legislatius també van ser molt aclaparadors en favor del renovat president Ortega, ja que l’FSLN va aconseguir 71 dels 92 escons de l’Assemblea Nacional.
L’evolució econòmica va continuar mostrant un creixement sostingut, amb un augment del PIB per sobre del 4%, que va seguir funcionant principalment per la fortalesa del consum intern i en menor mesura per l’aportació del sector exterior. El bon comportament del creixement intern es va fonamentar en l’evolució favorable del mercat laboral, tant pel que fa a augment dels llocs de treball com per la tendència a l’alça dels salaris, i a la vegada cal constatar la continuïtat creixent de recepció de contingents d’emigrants nicaragüencs als Estats Units.