Després de guanyar les eleccions presidencials i legislatives celebrades l’any anterior, el president Daniel Ortega va encetar el tercer mandat consecutiu sabent que té també el gran suport parlamentari de l’FSLN, mentre que l’oposició va continuar en una situació bastant feble. D’altra banda, en les eleccions municipals celebrades al novembre del 2017, l’FSLN va obtenir uns grans resultats i va aconseguir l’alcaldia en 135 de les 153 municipalitats del país, i d’aquesta manera va confirmar la seva fortalesa política. En conseqüència, el cicle electoral dels darrers dos anys va reforçar novament el poder aclaparador d’Ortega i del seu partit, i, davant d’aquesta circumstància, els seus oponents dins i fora del país van denunciar que aquesta concentració pot acabar consolidant una democràcia que titllen d’autoritària. En aquest sentit, es van detectar alguns moviments des dels EUA per intentar aïllar la posició internacional de Nicaragua, en gran part perquè aquest país també és un dels principals defensors del Govern veneçolà. De moment, a l’octubre es va aprovar a la Cambra de Representants dels EUA una resolució amb la qual es volen bloquejar els préstecs internacionals a Nicaragua.
En l’evolució econòmica, un any més va continuar el creixement sostingut, amb un augment del PIB del voltant del 4,5%, que es va sustentar principalment en la fortalesa del consum intern, empès per l’evolució favorable del mercat de treball i dels salaris. També hi va haver una millora del sector exterior, amb un increment de les exportacions agropecuàries, al qual cal afegir uns majors ingressos provinents del turisme i de les transferències enviades pels emigrants nicaragüencs.