Un grup de militars, encapçalats pel sergent Salou Djibo, va derrocar el 18 de febrer el president Mamadou Tandja, a qui acusaven de voler-se mantenir en el poder en acabar el seu mandat. Djibo, al capdavant d’un Consell de Restauració de la Democràcia, va suspendre la Constitució i va detenir Tandja. Posteriorment, la junta militar va promoure la revisió de la Constitució i va convocar eleccions per al 31 de gener de 2011. En el referèndum constitucional, celebrat el 31 d’octubre, el sí va obtenir el 90% dels vots. El nou text, que fixa en 2 els mandats presidencials de 5 anys, estableix una amnistia per als autors del cop d’Estat del febrer.
En la junta militar, les diferències entre Djibo i el número 2, el coronel Abdoulaye Badié, van culminar amb la detenció del segon, acusat de desestabilització. Units per l’interès d’acabar amb Tandja, els 2 homes forts del règim mantenien diferències insuperables, sobretot en la qüestió del paper que tenia França en el combat contra al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI). Badié es va oposar, al contrari de Djibo, al desplegament de militars francesos al Níger, en considerar que la base d’operacions s’havia d’establir a Mali. Els 80 militars francesos desplegats havien de coqaborar amb els nigerians per localitzar els 7 segrestats per l’AQMI (5 de francesos, 1 de togolès i 1 de malgaix, que treballen a l’empresa AREVA, d’extracció d’urani) el 15 de setembre a Arlit.