Tal com havien promès, els militars, que havien pres el poder el 18 de febrer de 2010, van tornar a les casernes en celebrar-se les eleccions. En la segona volta de les presidencials, el 12 de març, va ser elegit Mahamadou Issoufou, del Partit Nigerí per la Democràcia i el Socialisme (PNDS-Tarayya), en obtenir el 58% dels vots. Seyni Oumarou, del Moviment Nacional per a la Societat en Desenvolupament (MNSD Nassara), va aconseguir el 42%. En les legislatives, celebrades el 31 de gener, el PNDS va obtenir 34 escons dels 113 en joc, mentre que l’MNSD, 25. Com a tercera força va quedar el Moviment Democràtic Nigerí per a una Federació Africana (MODEN/FA), amb 23 diputats. Issoufou, de conviccions socialistes, hereta un país amb una economia en expansió, gràcies al petroli i a les exportacions d’urani, però amb un dels pitjors paràmetres socials d’Àfrica. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), l’economia va créixer el 5,5% el 2011 i les previsions són que creixi el 12,5% el 2012. Níger és exportador d’urani i d’or, i és productor, des del setembre, de petroli. Una companyia estatal xinesa, China National Petroleum Company (CNPC), va extreure els primers barrils de petroli d’un pou situat a Agadem. De moment, la producció és de 12.000 barrils diaris, que serviran per a abastir el mercat local una vegada refinat el petroli en una instal·lació construïda pels xinesos a Zinder. El president, que va designar un tuareg com a primer ministre, s’enfrontava a la inestabilitat causada per la presència, al nord del país, d’escamots d’Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) dedicats al segrest d’estrangers. L’AQMI podria rebre el suport dels combatents tuaregs que han abandonat Líbia en ser derrotat el seu protector, Moammar al-Gaddafi.