La presència de grups islamistes al nord del país, que periòdicament segresten estrangers, va representar l'amenaça més greu per al president Mahamadou Issoufou, elegit al març del 2011. Un dels grups que actua al nord, el Moviment per la Unicitat i el Gihad a l'Àfrica de l'Oest (MUGAO), una dissidència d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), havia establert les bases principals al nord de Mali. Al nord-est es mou Boko Haram, un grup que es reconeix d'al-Qaida i que s'ha responsabilitzat de nombrosos atemptats a Nigèria. Amb la finalitat d'obstaculitzar les accions de Boko Haram, els ministres d'Afers Estrangers de Nigèria i del Níger van signar a l'octubre un acord per a desplegar patrulles conjuntes a la frontera comuna, de gairebé 1.500 km. Malgrat la inestabilitat del nord, l'economia va ser força bona, amb un creixement de l'11%. Les exportacions d'urani i de petroli en van ser les responsables. El president Issoufou, molt crític amb la companyia francesa Areva, que explota l'urani nigerí des de fa 41 anys, va donar l'entrada a les empreses xineses, que ara competiran amb Areva.