Els atemptats d’Arlit i Agadèz, les negociacions per a l’alliberament de quatre ostatges francesos i la ruptura del Govern d’unitat van marcar l’agenda política del país sahelià.
En els atemptats, simultanis el 23 de maig en una caserna militar a Agadèz i una mina d’urani a Arlit de la societat francesa Areva, hi van morir unes 25 persones, en bona part militars nigerins. La doble acció terrorista va ser atribuïda al Moviment per la Unicitat i la Gihad a l’Àfrica de l’Oest (MUGAO), que controlava el nord de Mali abans de la intervenció militar francesa.
En les negociacions, que van culminar amb l’alliberament de quatre ostatges francesos, al final d’octubre, el president Mahamadou Issoufou hi va tenir un paper destacat, reconegut per la diplomàcia de França. Els quatre alliberats havien estat segrestats tres anys abans a Arlit per un escamot d’Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI). Segons la premsa nigerina, es va pagar un rescat d’uns 20 milions d’euros. Un pagament que el Govern francès va negar haver fet.
Les diferències entre Issoufou i Hama Amadou, dirigent de la formació Moden Lumana Fa, tots dos amb aspiracions de presentar-se a les presidencials del 2016, van provocar la ruptura del Govern d’unitat. En deixar la coalició governamental, establerta el 2011, Amadou es va unir a l’oposició per pactar amb l’Aliança per la República, la Democràcia i la Reconciliació (ARDR). Sense el suport de Moden Lumana Fa, Issoufou va quedar molt afeblit, amb una formació –el Partit Nigerí per la Democràcia i el Socialisme (PNDS-Tarayya)– dividida, que gaudeix d’una minsa majoria en el Parlament.